Hem sigut, fins ara, irreductibles els valencians valencianoparlants? Sí, afirma l’autor, Carles Fenollosa, ho hem sigut perquè hem sobreviscut, hem mantingut viu el valencià, malgrat tot i malgrat tant, i això ha sigut possible tant perquè no hem necessitat una altra llengua per a la nostra vida diària, com per la «tossuda insistència d’un poble» que en moment difícils s’ha mantingut fidel a la seua llengua. I també gràcies a la nostra literatura que «ha sigut un referent, una base, un far».
És a partir d’aquests plantejaments que Fenollosa en presenta una visió panoràmica de la història de la llengua i literatura dels valencians, des del segle XIII fins a l’actualitat, on veiem desfilar per les seues pàgines els grans autors i obres de la nostra literatura, des de les quatre grans Cròniques, el Tirant, els dietaris dels segles XVII, els col·loquis i la literatura popular del XVIII, la poesia de la Renaixença o les obres literàries més actuals, i a personatges fonamentals com Isabel de Villena, Constantí Llombart, Teodor Llorente o Joan Fuster.
Ara bé, no estem davant d’un manual acadèmic i especialitzat, com podríem pensar quan diem que és un llibre d’història, sinó que es tracta d’un text assagístic i, fins i tot, diríem que narratiu, que s’ajusta a la voluntat de l’autor de confegir una obra de caràcter divulgatiu que arribe a un ampli ventall de lectors, des d’estudiants de llengua i literatura a persones interessades per la història i la cultura del País Valencià.
Conseqüència d’aquest caràcter divulgatiu és la manera d’escriure de Fenollosa: ha elaborat una obra explicant els passatges del nostre passat com ningú ho havia fet fins ara, d’una manera clara, entenedora, propera, fàcilment llegidora, amb un llenguatge àgil i dinàmic, que t’atrapa com si fora una novel·la, amb abundants notes d’ironia, ús d’expressions col·loquials, pròpies de l’oralitat, i que busquen la complicitat del lector. Estem davant d’un narrador excepcional, com ja havia demostrat en obres com Narcís o l’onanisme, que va ser premi Lletraferit el 2018, i que ara torna a demostrar en una obra de caràcter assagístic.
En tot cas, el fet que el llibre tinga un caràcter divulgatiu i didàctic no vol dir que siga una obra superficial; ben al contrari, estem davant d’un text extremadament rigorós, tant en els plantejaments com en l’execució. Fenollosa coneix molt bé la totalitat dels períodes històrics que analitza, ha llegit les nombroses obres que comenta, així com els estudis elaborats pels especialistes en cada tema o etapa. És per això que les seues explicacions són ben personals, no es limita a repetir el que han dit altres autors sobre el període o l’obra analitzada, sinó que aporta valoracions ben sovint originals.
Fet i fet, Fenollosa ofereix «una interpretació general digerible de la història de la nostra llengua i de la literatura», amb l’objectiu de confegir un llibre útil per a despertar consciències, per a impulsar-nos a l’acció i treballar en favor del valencià, per transformar l’actual situació de marginalitat on alguns volen apartar la nostra llengua. En definitiva, conéixer la història, el nostre passat, per a intervindre en el present i sobretot per a construir el futur.
Professor de valencià; professor col·laborador de la UOC; interessat en la història de la llengua catalana, referida especialment al País Valencià.
Des de la Mediterrània 