La nostra ja és una civilització transplanetària, com mostra la llista de missions actives que han abandonat l’òrbita terrestre. Algú podrà dir que totes elles són missions no-tripulades, però això no obsta al fet que, per exemple, Mart sigui explorat actualment per una flota de vehicles orbitals, estacions de superfície, ròvers i fins i tot un helicòpter. D’aquesta manera, la proposta efectuada ahir per l’artista Daniela de Paulis pot considerar-se com un veritable missatge extraterrestre. L’emissor del missatge és l’Exo Mars Trace Gas Orbiter, un satèl·lit artificial de Mart resultat d’un projecte conjunt entre l’Agència Espacial Europea i Roscosmos i que es troba en funcionament des d’octubre del 2016. És clar que el TGO no fa més que enviar un missatge que se li havia enviat prèviament, dissenyat per la pròpia De Paulis.
Representació del missatge enviat des del Radiotelescopi d’Arecibo el 16 de novembre del 1974 en direcció al cúmul globular M13. Aquest missatge fou una demostració de la capacitat d’enviar missatges interestel·lars per radioones per part de la humanitat. Ara Daniela de Paulis ha proposat un simulacre de recepció d’un missatge extraterrestre, amb tot el que implica en la idea de “primer contacte”.
Un signe en l’espai
Daniela de Paulis utilitza en el seu plantejament la tercera de les primeres cosmicòmiques d’Italo Calvino (1923-1985), apareguda en el 1964. La motivació científica de Calvino en aquest relat, “Un senyal en l’espai” era la situació del Sol en la zona exterior de la Via Làctia, que comporta que trigui uns 200 milions d’anys en fer una revolució completa de Galàxia. El protagonista del relat és un vell còsmic, Qfwq, que un bon dia va decidir fer un senyal en un punt de l’espai per comprovar si, al capdavall de 200 milions d’anys, Qfwq i tot el Sistema Solar, hi tornarien a passar.
El senyal de De Paulis té una altra finalitat. Es defineix com un projecte interdisciplinari en col·laboració amb el SETI Institute (les sigles del qual signifiquen Recerca d’Intel·ligència Extraterrestre), l’Agència Espacial Europea (ESA), el Green Bank Observatory i l’Institut Nacional Italià d’Astrofísica (INAF). El projecte consisteix en la transmissió d’un missatge extraterrestre simulat en el marc d’una representació en directe. La simulació té una part real, en el sentit que el missatge utilitza com a font celestial una nau de l’ESA, l’Exo Mars Trace Gas Orbiter. La finalitat del projecte és implicar tota la comunitat dedicada a la recerca en intel·ligència extraterrestre i al públic en general en la recepció, decodificació i interpretació del missatge.
En el relat de Calvino, Qfwq, vivia en una soledat còsmica, i el seu senyal era ben especial, car no tenia ni estris, ni mans, ni dents, ni nassos per materialitzar-lo, ni tampoc cap referent formal de com devia ésser un senyal en l’espai.
En el senyal de De Paulis la cosa és diferent. De Paulis és, entre d’altres coses, operadora de ràdio, i com a tal és artista resident al SETI Institute i al Green Bank Observatory, de manera que el senyal de De Paulis és un senyal de ràdio. Pel que fa a la forma, De Paulis compta amb tota una sèrie de precedents, el més conegut dels quals és el missatge d’Arecibo, transmès en el 1974.
Aquests precedents poden ajudar en la tasca de desxiframent. Els arxius són consultables a bldata.berkeley.edu/A_Sign_in_Space. Les propostes d’interpretació es podran valorar a través del sentit originari que li havien volgut donar al missatge Daniela de Paulis i els seus col·laboradors. Ho tenim, doncs, més fàcil que en Qfwfq, però compartim amb ell la mateixa dialèctica entre continent i contingut de l’espai, i entre forma i matèria del senyal.
Lligams:
– A Sign in Space – Simulating First Contact, a la pàgina web del SETI Institute.
– ESA plays alien in art project pondering life beyond Earth, a la pàgina web de l’Agència Espacial Europea.
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: