És programari lliure el que permet l’accés lliure a la descàrrega, instal·lació i distribució del mateix a l’hora que permet l’accés al seu codi font. Tot i que amb l’expressió «free software» de vegades es fa referència al programari lliure i també al programari gratuït, el programari lliure no és necessàriament gratuït tot i que sol ser-ho per la dificultat de mantenir-ne l’accés universal, alhora que restringit per als usuaris que no en paguin el preu. Les empreses que opten pel programari lliure habitualment no cobren per la seva distribució sinó per tasques específiques d’adaptació i suport amb preus moderats ja que la universalitat de l’accés al codi font n’esperona la competència. El programari gratuït sovint no és programari lliure en restringir l’accés al codi font.
L’accés al codi font permet l’ús del programari lliure per a l’estudi dels nous programadors, la realització d’adaptacions i correccions, la traducció del programari a altes llengües i la constatació que no es tracta de programari troià amb funcions ocultes que puguin posar en risc el sistema en el qual s’executen o les dades privades dels usuaris com contrasenyes, contactes o dades bancàries
Al món del programari lliure es fa referència amb el nom de distribució a una col·lecció de programari de distribució i instal·lació conjunta habitualment formada per un sistema operatiu GNU/Linux i programari d’aplicació com el navegador Firefox i el paquet ofimàtic LibreOffice.
Destaquen les distribucions Debian, potser la més completa, i Ubuntu, basada en Debian i potser la més popular.
L’intuïtiu instal·lador d’Ubuntu, que disposa del català entre les llengües disponibles, posa a l’abast de l’usuari el millor de la tecnologia sense requerir-li gaires coneixements tècnics.
Canonical és l’empresa que gestiona Ubuntu, en proporciona el manteniment i en dona el suport oficial tot i que, en tractar-se de programari lliure, qualsevol usuari pot tenir-ne accés al codi font i fer-ne i distribuir-ne variacions i correccions i donar-ne suport.
Canonical marca amb les sigles LTS, de “Long Term Support”, les versions de les seves distribucions especialment provades i estables que proporcionen, a més a més de proporcionar un temps de disponibilitat de manteniment i suport oficials superior a l’habitual..
Ubuntu incorpora l’entorn d’escriptori gràfic GNOME i l’intèrpret del llenguatge Pyton.
Python és, amb C i java, un dels llenguatges de programació més populars. Creat per Guido van Rossum el 1991, que el va batejar amb aquest nom com a tribut al grup d’humoristes britànic Monty Python, actualment és mantingut per la Python Software Foundation.
És un llenguatge de propòsit general, d’alt nivell, interpretat, que suporta diversos paradigmes de programació, entre els quals l’orientació a objectes, que ha anat evolucionant al llarg del temps, la versió actual és Python 3.
Una de les fortaleses de Python és la gran quantitat de llibreries que s’hi han desenvolupat, que permeten programar-hi sense haver de reinventar la roda, fent ús de les funcionalitats ja disponibles; l’altra és que està inclòs de sèrie en molts sistemes operatius, programaris i plataformes, com el cas de les distribucions GNU/Linux Ubuntu per a PC o Raspbian per a ordinadors monoplaca Raspberry Pi , o el de robots com el MarsCat.
La disponibilitat d’eines com l’entorn integrat de desenvolupament Eric ens faciliten també molt la creació i depuració de programes escrits en llenguatge Python.
La distribució Ubuntu inclou, a part del sistema operatiu, el navegador Firefox i el paquet ofimàtic LibreOffice.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
[…] el món de la robòtica, convé que ens familiaritzem amb la distribució de programari lliure Ubuntu. D’una banda, Ubuntu incorpora un intèrpret del llenguatge Pyton, un dels llenguatges […]