Hem parlat en aquestes pàgines de la distribució de microplàstics a la Mar Lígur (34/2016) i a la Badia de Bizerta (37/2020). En aquesta mateixa línia, aquesta setmana, la revista Environmental Monitoring and Assessment publica un article encapçalat per Mehmet Aksu, de la Ege Üniversitesi sobre la distribució espacio-temporal de l’abundància de microplàstics a la Badia d’Esmirna, a l’est de la Mar Egea.
La Badia d’Esmirna, vista des de Çeşme
Microplàstics a l’aigua i al sediment
Aquesta recerca fou concebuda pels tres autors de l’article, Mehmet Aksu, Aslı Başaran i Uğur Sunlu. Els tres són membres del Departament de Ciències i Tecnologia d’Aigües Marines i Continentals de la Facultat de Pesca de la Ege Üniversitesi, amb seu a Bornova-Izmir. Sunlu és professor de biologia marina i degà de la facultat. Aksu és investigador en ecologia i pol·lució. Başaran és investigadora en hidrobiologia, aqüicultura i pesqueries. Tots tres autors participaré en la presa de mostres. Başaran i Aksu realitzaren les anàlisis de laboratori i analitzaren els resultats. El primer esborrany de l’article fou redactat per Başaran i Aksu, i tots tres participaren en la versió definitiva, que fou tramesa a la revista el 25 de maig. Després d’un procés de revisió, l’article fou acceptat el 24 d’agost i publicat el dia 31.
La recerca es finançà amb un projecte de la Ege Üniversitesi. Els autors agraeixen a les tripulacions de l’R/V Egederin i R/V Egesüf el suport en la presa de mostres. També agraeixen al doctor Levent Yurga l’ajut en l’elaboració de figures de l’article.
Si bé hi ha una abundant bibliografia sobre la distribució i impacte dels microplàstics a la regió Mediterrània, Aksu et al. constaten que no hi ha pas tanta dedicada específicament a la Mar Egea Oriental o a la Badia d’Esmirna en concret. A diferència d’estudis d’altres indrets de la Mediterrània, Aksu et al. combinen ací dades d’abundància de microplàstics en aigües superficials amb la de sediments.
Aksu et al. seleccionaren específicament deu estacions de mostreig. Entre aquestes localitzacions n’hi havia a prop de punts de descàrrega de corrents d’aigües continentals, molls de ports marítims i altres àrees portuàries.
Les mostres d’aigua eren recollides en xarxes d’arrossegament de tipus manta.
Les mostres de sediment eren recollides amb una agafadora de Van Veen.
L’abundància de microplàstics a la Badia d’Esmirna
L’abundància mitjana de microplàstics en les mostres d’aigua superficial oscil·laven d’un valor mínim de 1.083.882 objectes/km2 a 8.091.684 objectes/km2. El tipus dominant d’objecte és el fragment de plàstic. Per mida, la categoria dominant entre tots aquests objectes és la de 0,5 mm. El color dominant de tots aquests microplàstics era el blanc. A través d’una tècnica de reflectància total atenuada per espectroscopia d’infraroig amb transformació de Fourier (ATR-FTIR), Aksu et al dedueixen que els tipus de polímers dominants són el polietilè i el polipropilè.
L’abundància de microplàstics en sediments anava de 2.125 objectes/m2 a 4.925 objectes/m2. Morfològicament el tipus dominant de microplàstics eren les fibres. El color dominant era el negre.
Uns valors de contaminació per microplàstics més elevats del que s’esperava
Les concentracions de microplàstics en aigües i sediments que han trobat Aksu et al. són més elevades que les d’estudis previs. Per això consideren necessari l’establiment d’un estudi de monitoratge a llarg termini a tota la zona.
Lligams:
– Spatio-temporal distribution of microplastic abundances in Izmir Bay (eastern Aegean Sea). Mehmet Aksu, Aslı Başaran, Uğur Sunlu. Environ. Monit. Assess. 195: 1116 (2023).
Des de la Mediterrània 
[…] setmana passada (35/2023) parlàvem de la contaminació amb microplàstics de la Badia d’Esmirna, a la regió […]