Microplàstics superficials a la Badia de Bizerta (Ecologia mediterrània, 37/2020)

Encara que sovint se li diu “llac” (بحيرة بنزرت), la Badia de Bizerta comunica amb la Mar Mediterrània per un canal de 7 quilòmetres, mentre que també ho fa amb el llac Ichkeul pel canal de l’oued Tinja. Com que és d’aigua salada, hom també parla de “Llacuna de Bizerta”. Sigui com sigui el cos d’aigua té una extensió de 120 km2 i una fondària mitjana de 7 metres (la màxima és de 12). La conurbació encapçalada per Bizerta que encercla i dóna nom a aquesta badia o llacuna també li marca una fesomia urbanitzada i industrial (siderúrgia, refineria, cimentera, piscicultura, conquilicultura, etc.). Takwa Wakkaf fa la tesi doctoral, en part, sobre l’impacte dels plàstics en Badia de Bizerta. En el número de novembre del Marine Pollution Bulletin es publicarà un article encapçalat per Wakkaf en el que es caracteritzen els microplàstics presents en la superfície de la llacuna, en termes de composició, densitat, distribució, i influència de factors ambientals. La concentració mitjana de microplàstics és de 453 ± 335 peces per cada metre cúbic. D’això es dedueix que la capa superficial (els primers 25 cm) contenent 17.000 milions de peces, amb una massa total de 42 tones.

Fotografies de la riba de la Badia de Bizerta, que mostren l’impacte dels abocaments de residus

Abundància i distribució de microplàstics a la Badia de Bizerta

Takwa Wakkaf és estudiant de doctorat a la Unitat de Recerca de Fisiologia Funcional i Valorització de Bio-recursos (UR17ES27) de l’Institut Superior de Biotecnologia de Beja, centre adscrit a la Universitat de Jendouba. Part de la tesi la desenvolupa al Laboratori de Biodiversitat i Parasitologia d’Ecosistemes Aquàtics (LR18ES05) de la Universitat de Tunis El Manar.

Radhouan El Zrelli és investigador del LR18ES05 de Tunis i del SADEF, centre d’agronomia de Neederàschbàch (Alsàcia).

Mikaël Kedzierski és investigador de la Université Bretagne Sud, a Lorient.

Rafik Balti és investigador de la UR17ES27 de Beja.

Moez Shaiek és membre de l’Association Méditerranée Action Nature i del Cabinet Thetis-Conseil, de Bizerta.

Lamjed Mansour és professor associat del Departament de Zoologia de la Universitat Rei Saud, de Riad.

Sabiha Tlig-Zouari és professora de la Facultat de Ciències de la Universitat de Tunis El Manar i investigadora del LR18ES05.

Lotfi Rabaoui és professor de la Facultat de Ciències de la Universitat El Manar, i investigador de LR18ES05.

Rabaoui és l’autor corresponsal de l’article, que fou tramès a Marine Pollution Bulletin el 6 de juliol. Després d’una revisió, completada el 26 d’agost, l’article fou acceptat l’endemà, i publicat en línia el dia 6 de setembre.

La revista Marine Pollution Bulletin va plena d’articles sobre la contaminació de microplàstics dels ambients marins. Per microplàstic s’entén qualsevol peça de plàstic que passi per un tamís de 5 mm de malla. N’hi ha de primaris, és a dir que han estat abocats amb aquesta mida, i de secundaris, és a dir resultants de la degradació de plàstics de mides superiors. Els estudis realitzats a mar oberta permeten estimar en prop de 300.000 tones la quantitat de microplàstics en l’oceà global. És menys habitual trobar articles com el de Wakkaf et al. que facin referència als sistemes marins semitancats que són les llacunes costaneres.

La Llacuna de Bizerta, al nord de Tunísia, és un exemple de llacuna mediterrània urbana. Wakkaf et al. estimen la concentració mitjana de microplàstics totals en 453,0 ± 335,2 per metre cúbic. Així calculen que la capa superficial (els primers 25 cm) de la llacuna contindria vora 16,99·109 peces de microplàstic, que tindrien una massa agregada de 42,47 tones.

Entre els microplàstics abunden les fibres

Sota el terme de “plàstics” s’inclou un ventall de polímers sintètics derivats del petroli: termoplàstics, elastòmers i fibres sintètiques.

Wakkaf et al. troben que els microplàstics de la Llacuna de Bizerta són principalment fibres. La majoria de partícules són de colors clars o directament són blanques.

Com era d’esperar, els principals tipus de polímers entre els microplàstics de la Badia de Bizerta hi ha el polietilè i el polipropilè.

L’origen dels microplàstics

Wakkaf et al. consideren els abocaments incontrolats de plàstic d’ús domèstic la font principal de la contaminació de plàstics en la llacuna. El seu treball indica els factors ambientals que influeixen en la distribució i densitat de microplàstics en la llacuna, i confien que aquesta comprensió de la dinàmica de microplàstics en ecosistemes semitancats ajudarà a desenvolupar accions correctores eficaces.

Lligams:

Characterization of microplastics in the surface waters of an urban lagoon (Bizerte lagoon, Southern Mediterranean Sea): Composition, density, distribution, and influence of environmental factors. Takwa Wakkaf, Radhouan El Zrelli, Mikaël Kedzierski, Rafik Balti, Moez Shaiek, Lamjed Mansour, Sabiha Tlig-Zouari, Stéphane Bruzaud, Lotfi Rabaoui. Mar. Pollut. Bull. (2020).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: