Aquesta setmana la zona abastida per les aigües del Ter i del Llobregat han entrat en un estat de preemergència després de mes de tres anys de sequera. El mes de gener es complirà el quart aniversari de la tempesta Glòria que es veu ara amb cert enyorament com el darrer gran episodi de pluges generalitzades a Catalunya. Com deia Raimon, al nostre país la pluja no sap ploure, si plou poc és la sequera i si plou és un desastre. Si aquesta ja és la situació de partida, en alguna altra ocasió hem parlat com el canvi climàtic podria agreujar encara més aquests extrems hídrics (41/2019) i posar a prova la nostra capacitat de gestionar-los (31/2022). Marc Marí Dell’Olmo i Laura Oliveras Puig, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, són els autors corresponsals d’un article publicat al Journal of Exposure Science & Environmental Epidemiology en el que aborden l’associació entre aquests extrems hídrics i la qualitat de l’aigua en el context urbà de Barcelona. La sèrie de dades que estudien sobre l’aigua captada del Llobregat a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí va del 2010 al 2022. Troben que tant la sequera com els forts aiguats s’associen amb una caiguda de la qualitat de l’aigua, amb el potencial impacte que això pot tenir en la salut pública.
//embedr.flickr.com/assets/client-code.js
El riu Llobregat al seu pas entre Cornellà i Sant Boi
Tretze anys de dades de la Planta de Tractament d’Aigua de Boca de Sant Joan Despí
Els autors de l’estudi treballen a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’epidemiòloga Daniela Benítez-Cano també investiga a la Universitat Pompeu Fabra. Les expertes en salut pública Patricia González-Marín i Anna Gómez-Gutiérrez també són membres de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau). Marc Marí-Dell’Olmo, a més del seu treball a l’ASPB i a l’II B Sant Pau és membre del CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP). Laura Oliveras Puig també és investigadora de l’II B Sant Pau.
Benítez, Oliveras i Marí realitzaren les anàlisis estatístiques. Benítez redactà el primer esborrany de l’article, que fou revisat pels altres autors. Tots ells agraeixen a Aigües de Barcelona haver-los fornit de les dades de qualitat d’aigua i de flux fluvial. També agraeixen a la Planta Potabilitzadora de Sant Joan Despí haver-los fet un tour guiat per la instal·lació.
L’article fou tramès al Journal of Exposure Science el 2 de març. Després d’un procés de revisió conclòs el 10 d’octubre, l’article fou acceptat el dia 31, i publicat el 29 de novembre.
L’objectiu de la recerca era investigar l’associació entre extrems climàtics, particularment de fortes pluges i de sequeres, i la qualitat de l’aigua de beguda a la ciutat de Barcelona entre el 2010 i el 2022.
Benítez-Cano et al. conduïren un estudi retrospectiu de sèrie temporal amb dades de monitoratge diari dels paràmetres següents:
– conductivitat.
– níquel.
– terbolesa.
– concentració de trihalometans.
Aquesta sèrie de 13 anys de dades diàries es fa sobre:
– l’aigua crua de la conca del riu Llobregat.
– l’aigua tractada a l’Estació Potabilitzadora de Sant Joan Despí.
Per identificar les situacions de sequera i d’inundació, Benítez-Cano empren les dades de cabal del riu Llobregat al seu pas per l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Sant Joan Despí.
Mitjançant models no-lineals amb un període de latència (DLNM), Benítez-Cano et al. analitzen les associacions a curt termini entre la taxa de flux fluvial i els paràmetres de qualitat esmentat tant de l’aigua crua com de l’aigua tractada.
Durant la sequera s’apuja la conductivitat de l’aigua, i durant les crescudes del riu hi ha un augment de la terbolesa.
Les èpoques de flux fluvial baix s’associen significativament amb un augment de la conductivitat de l’aigua crua. També s’associen significativament amb els nivells de níquel, cosa que també val per a l’aigua tractada. En aquestes èpoques, de sequera o de baixes precipitacions, la caiguda del cabal del riu fa pujar les concentracions de sals i de metalls. La potabilització pot compensar l’augment de la conductivitat de l’aigua crua, però no ho fa totalment en el cas del níquel.
Les èpoques de flux fluvial alt s’associen significativament amb un augment de la terbolesa de l’aigua crua. També hi ha una associació amb una disminució de tots els altres paràmetres de qualitat contemplats en l’estudi. En aquest context les fortes precipitacions comporten un augment de la càrrega de sediments fluvials, i això faria disminuir la qualitat de l’aigua.
Tot indica que amb el canvi climàtic hi ha un augment en la freqüència i intensitat d’extrems meteorològics, i particularment d’extrems hídrics, és a dir d’una precipitacions encara més irregulars. Encara que per mecanismes diferents, tant en períodes d’eixutesa com de grans precipitacions hi ha una disminució de la qualitat de l’aigua crua, que és esmorteïda però no anul·lada per la potabilització. En un context com l’actual de sequera això comporta un repte en la gestió dels recursos hídrics i de la seva potabilització, que va més enllà de l’aspecte purament quantitatiu.
Lligams:
– Association of drought conditions and heavy rainfalls with the quality of drinking water in Barcelona (2010–2022). Daniela Benítez-Cano, Patricia González-Marín, Anna Gómez-Gutiérrez, Marc Marí-Dell’Olmo, Laura Oliveras. J. Expo. Sci. Environ. Epidemiol. (2023).
Des de la Mediterrània 