Hom ha assenyalat de vegades l’aparent paradoxa que el canvi climàtic antropogènic promogui episodis més severs de sequeres i d’inundacions mentre que la capacitat tècnica que resulta de les mateixes causes permeti de fer-hi front en millors condicions. La gestió dels riscos meteorològics, al capdavall, fa part de l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic. Heidi Kreibich, professora del Departament de Geografia de la Humboldt-Universität zu Berlin i cap del grup de recerca de Risc d’Inundació i Adaptació Climàtica, s’ocupa d’aquesta qüestió, i és l’autora corresponsal d’un article a la revista Nature en el que s’analitza una base de dades global de 45 parells d’esdeveniments d’inundació o sequera produït en la mateixa àrea. Kreibich et al. mostren que la gestió de risc redueix en general l’impacte d’aquests esdeveniments però té més dificultat en reduir-los quan es tracta d’esdeveniments d’una magnitud sense precedents. En el cas d’inundacions sense precedents, dics i embassaments poden ser insuficients. Kreibich et al. consideren necessari millorar la governança de la gestió de risc i augment l’investiment en una gestió integrada. Prendre consciència que el canvi climàtic fa més probables esdeveniments hidrològics extrems pot ajudar a aplicar les mesures adients.
Kreibich et al. han estudiat 45 parells d’esdeveniments d’inundació i de sequera d’arreu del món, i n’han seguit l’impacte.
La vulnerabilitat a inundacions i sequeres
Entre el període 1980-1989 i el període 2007-2016, s’ha reduït més d’un 80% la vulnerabilitat humana i econòmica a esdeveniments hidrològics extrems. Tot i a aquesta tendència, l’impacte d’inundacions i sequeres és encara sever i, associat al canvi climàtic, la freqüència d’aquests esdeveniments augmenta a moltes zones del món. Un canvi climàtic que comporta l’augment de 2 K de la temperatura mitjana global duplica el dany econòmic de les inundacions de tot el món i, en el cas d’Europa, triplica el dany econòmic de les sequeres.
La gestió del risc cerca modificar-ne la probabilitat, l’exposició i/o la vulnerabilitat. Els impactes es valoren en termes de vides perdudes, lesions i altres impactes sobre la salut, danys a les propietats, disrupció social i econòmica, i degradació ambiental. L’exposició contempla la situació de persones i infrastructures, habitatge, capacitat de producció i d’altres actius humans. La vulnerabilitat inclou les condicions físiques, socials, econòmiques i ambientals que modulen la susceptibilitat als impactes. En aquesta equació la reducció en la vulnerabilitat és contrarestada per l’augment d’exposició.
Una base de dades de 26 parelles d’inundacions i 19 parelles de sequeres
Kreibich et al. presenten una base de dades de 45 parells d’esdeveniments hidrològics d’arreu del món escaiguts entre el 1947 i el 2019. D’aquests 45 parells, 26 ho són d’inundacions i 19 ho són de sequeres. En cada parell hi ha dos esdeveniments de la mateixa natura escaiguts en la mateixa zona, amb un període mitjà de separació de 16 anys. Entre les inundacions n’hi ha de fluvials, pluvials, d’aigües subterrànies i marines. Entre les sequeres n’hi ha de meteorològiques, d’humitat del sòl i hidrològiques (de torrents o d’aigües subterranis).
Inundacions i sequeres es troben en els extrems del cicle hidrològic. No obstant, algunes estratègies de gestió són compartides (sistemes d’alarma, infrastructura d’embassaments, etc.). Per cada parella d’esdeveniments, la base de dades inclou:
1) un report detallat dels esdeveniments i dels processos que hi hagué entre mig.
2) una taula de dades indicadores dels esdeveniments.
3) una taula resum dels indicadors de canvi entre els dos esdeveniments.
Factors de canvi en l’impacte d’esdeveniments hidrològics extrems
En els parells analitzats, els canvis en l’impacte de les inundacions es correlacionen positivament amb canvis en el risc, l’exposició i la vulnerabilitat.
Els canvis en l’impacte de les sequeres es correlacionen positivament amb canvis en el risc i l’exposició, però no pas amb canvis en la vulnerabilitat. Això indicaria que les mesures de reducció en la vulnerabilitat han estat menys reeixides en reduir l’impacte de les sequeres que no pas en reduir l’impacte d’inundacions.
En les inundacions de Jakarta del 2002 i del 2007 es constata que durant el període 2002-2007 hi hagué un gran augment en el nivell d’exposició. La inundació fluvial de Jakarta del 2007 es produïa sota un període de recurrència de 50 anys, mentre que en la del 2013 era de 30 anys. La vulnerabilitat de Jakarta a la inundació fluvial havia disminuït entre el 2007 i el 2013 gràcies a una millora de la preparació (cartografia risc, programes de capacitació, resposta de protecció civil). Alhora, en el mateix període, s’havia reduït substancialment l’exposició. Tot i amb tot, si la inundació del 2007 produí 79 morts i 1.300 milions d’€ de pèrdues, la del 2013 encara produí 38 morts i 760 milions d’€ en pèrdues.
En les sequeres de Califòrnia del 1987-1992 i del 2011-2016, es registra un augment d’exposició alhora que una reducció de la vulnerabilitat: el resultat fou una impacte superior en la segona sequera.
Risc i exposició correlacionen positivament en el cas d’inundacions, probablement perquè el risc influeix en la mida de l’àrea inundable i, de retruc, en el nombre de persones i actius exposats.
Dels 45 parells d’esdeveniments estudiats, 18 mostren un impacte decreixent, és a dir que el segon esdeveniment tingué un impacte inferior al primers. D’aquests 18, 10 mostraren una disminució del risc i 8 no mostraren canvis. En tots els casos, però, es registrava una disminució en la vulnerabilitat.
En la sequera de l’Europa Central del 2003, l’índex de sequera era de -1,62, mentre que en la del 2015 era de -1,18. La vulnerabilitat del 2015 havia disminuït respecte de la del 2003, degut a la conscienciació pública i a la planificació institucional. Així si l’impacte de la sequera del 2003 fou de 17.100 milions d’€, el del 2013 fou de 2.200 milions d’€.
En la majoria de parells on el segon esdeveniment era de més impacte que el primer, s’hi registrava un augment del risc. Sovint això s’acompanyava d’un augment en l’exposició. La vulnerabilitat en aquests casos no fou capaç de contrarestar-ho.
La inundació pluvial del 2015 de Corigliano-Rossano (Calàbria) suposava un risc molt superior a la del 2000. Si la inundació del 2000 tenia un període de recurrència de 10-20 anys, la del 2015 el tenia de 100 anys. La del 2000 tingué lloc en temporada baixa de turisme (mes de setembre), però la del 2015 fou en plena temporada (mes d’agost), amb el consegüent augment d’exposició.
La sequera de Carolina del Nord del 2007-2009 afectà el 65% de l’estat, mentre que la del 2000-2003 només al 30%. Les pèrdues de la de 2000-2003 foren de 497 milions d’€, i les del 2007-2009 de 535 milions d’€. L’abast de la sequera no fou compensat per la reducció en la vulnerabilitat.
Una història d’èxit: les inundacions pluvials de Barcelona del 1995 i del 2018
La inundació pluvial de Barcelona del 1995 tingué una durada de 4 hores i una precipitació mitjana de 38 mm. La del 2018 fou superior, amb una durada de 21 hores i una precipitació mitjana de 45 mm. No obstant, mentre l’impacte de la del 1995 fou de 33,6 milions d’€, la del 2018 fou de 3,5 milions d’€.
Arran de la inundació del 1995 es reorganitzà el sistema d’alerta i de resposta a l’emergència, amb una millora de la col·laboració entre l’Ajuntament, la Generalitat i el servei de meteorologia. El Pla Integrat de Clavegueram de Barcelona comportà un investiment de 136 milions d’€ en mesures estructurals. S’establí una nova xarxa de radar i de seguiment de tempesta elèctrica i models meteorològics de mesoescala, alhora que un sistema de control a temps real basat en el monitoratge de la pluja i del nivell d’aigua a Barcelona.
Efectes de canvis en la gestió
En el cas de les inundacions, la correcció de les insuficiència de gestió condueixen a una reducció de la vulnerabilitat i de l’impacte. En el cas de les sequeres, no hi ha una correlació significativa. La gestió de les sequeres sembla, doncs, més complexa. Kreibich et al. posen l’exemple que com una mesura d’adaptació a la sequera com són els sistemes d’irrigació poden conduir a impactes en la disponibilitat d’aigua per a altres usos, inclosos els cabals ecològics.
En la inundació de Piura del 1998 es registrà un flux màxim de 3367 m3·s-1 i el nombre de víctimes mortals fou de 366. En el 2000 s’establí des del servei hidrometeorològic del Perú unes previsions meteorològics de mig termini. En el 2011 es fundà l’Institut Nacional de Defensa Civil i el Centre Nacional d’Estimació, Prevenció i Reducció del Risc de Desastres. Tot plegat conduí a una major preparació en la inundació de Piura del 2017, on el flux màxim fou de 2755 m3·s-1. La reducció en la vulnerabilitat, però, s’havia acompanyat d’un augment de l’exposició per l’increment de la urbanització i de la població: el nombre de víctimes mortals en la inundació del 2017 fou de 159.
Després de la sequera del 2006 a Polònia, hom augmentà la capacitat de retenció i millorà la infrastructura d’irrigació. El resultat fou suficient com per contrarestar la sequera del 2015.
Després de les inundacions del 2016 a Birmingham, s’aplicà un pla de resposta que fou crucial per a aconseguir una millor protecció front a danys a les propietats en les inundacions del 2018.
Els repte dels esdeveniments sense precedents
La inundació pluvial de Malmö en el 2014 no tenia precedents en la història recent, amb un període de recurrència de 135 anys. Plogué durant 6 hores. El sistema de clavegueram de les zones més denses de la ciutat fou aclaparat. Les pèrdues monetàries directes foren de 66 milions d’€.
La sequera de l’àrea metropolitana de la Ciutat del Cap del 2015-2018 tampoc no tenia precedents. Durà el doble que la sequera del 2003-2004. Tot i la construcció de la Presa del Riu Berg en el 2009 i de mesures com restriccions de l’aigua, augment de les tarifes o campanyes de comunicació, l’impacte de la sequera del 2015-2018 pujà a 180 milions d’€.
Aquests i altres exemples mostren com la reducció en la vulnerabilitat pot resultar insuficient en reduir l’impacte d’esdeveniments d’aquesta magnitud.
La gestió davant d’aquests riscos, sostenen Kreibich et al., ha d’ésser integrada. Així doncs, una activitat adreçada a reduir la vulnerabilitat davant de les inundacions, com és la construcció de dics, pot encoratjar l’establiment d’habitatges (formal o informals) en les planes inundables que hi queden protegides, amb el consegüent augment de l’exposició. O si la construcció d’embassaments redueix la vulnerabilitat a sequeres, també implica la promoció d’activitats com l’agricultura de regadiu que n’augmenta l’exposició.
Davant dels esdeveniments hidrològics extrems que no tenen precedents en la història recent d’una localitat, la gestió del risc pot quedar fàcilment sobrepassat. Sovint, les mesures per reduir la vulnerabilitat són empeses per l’experiència recent, i no es dissenyen per allò que encara no s’ha experimentat. Si bé és difícil adaptar les infrastructures a allò que hom no espera, les mesures no-estructurals sí que haurien de contemplar aquests escenaris més extrems. Una gestió de riscos més pro-activa, que depassés els biaixos cognitius que ofusquen la percepció de risc, seria més robusta davant d’esdeveniments hidrològics extrems.
Lligams:
– The challenge of unprecedented floods and droughts in risk management. Heidi Kreibich, Anne F. Van Loon, Kai Schröter, Philip J. Ward, Maurizio Mazzoleni, Nivedita Sairam, Guta Wakbulcho Abeshu, Svetlana Agafonova, Amir AghaKouchak, Hafzullah Aksoy, Camila Alvarez-Garreton, Blanca Aznar, Laila Balkhi, Marlies H. Barendrecht, Sylvain Biancamaria, Liduin Bos-Burgering, Chris Bradley, Yus Budiyono, Wouter Buytaert, Lucinda Capewell, Hayley Carlson, Yonca Cavus, Anaïs Couasnon, Gemma Coxon, Ioannis Daliakopoulos, Marleen C. de Ruiter, Claire Delus, Mathilde Erfurt, Giuseppe Esposito, Didier François, Frédéric Frappart, Jim Freer, Natalia Frolova, Animesh K. Gain, Manolis Grillakis, Jordi Oriol Grima, Diego A. Guzmán, Laurie S. Huning, Monica Ionita, Maxim Kharlamov, Dao Nguyen Khoi, Natalie Kieboom, Maria Kireeva, Aristeidis Koutroulis, Waldo Lavado-Casimiro, Hong-Yi Li, María Carmen LLasat, David Macdonald, Johanna Mård, Hannah Mathew-Richards, Andrew McKenzie, Alfonso Mejia, Eduardo Mario Mendiondo, Marjolein Mens, Shifteh Mobini, Guilherme Samprogna Mohor, Viorica Nagavciuc, Thanh Ngo-Duc, Thi Thao Nguyen Huynh, Pham Thi Thao Nhi, Olga Petrucci, Hong Quan Nguyen, Pere Quintana-Seguí, Saman Razavi, Elena Ridolfi, Jannik Riegel, Md Shibly Sadik, Elisa Savelli, Alexey Sazonov, Sanjib Sharma, Johanna Sörensen, Felipe Augusto Arguello Souza, Kerstin Stahl, Max Steinhausen, Michael Stoelzle, Wiwiana Szalińska, Qiuhong Tang, Fuqiang Tian, Tamara Tokarczyk, Carolina Tovar, Thi Van Thu Tran, Marjolein H. J. Van Huijgevoort, Michelle T. H. van Vliet, Sergiy Vorogushyn, Thorsten Wagener, Yueling Wang, Doris E. Wendt, Elliot Wickham, Long Yang, Mauricio Zambrano-Bigiarini, Günter Blöschl, Giuliano Di Baldassarre. Nature (2022).
– Panta Rhei benchmark dataset: socio-hydrological data of paired events of floods and droughts.
Des de la Mediterrània 