Avui té lloc a Barcelona el Quart Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània (UfM), organització que aplega 43 estats de l’espai euromediterrani (els 28 membres de la Unió Europea i 15 estats addicionals). Un dels esdeveniments que, malgrat col·lateral, ha centrat més atenció és un d’adreçat a la situació actual dels canvis climàtics i ambientals a la Regió Mediterrània i els riscos associats. Aquest acte s’ha entès com un diàleg entre científics i responsables polítics. A més de la Unió per la Mediterrània, han participat representants del Pla d’Acció Mediterrània del Programa Ambiental de Nacions Unides, que a través del Centre d’Activitat Regional Plan Bleu donen suport a la xarxa d’Experts Mediterranis sobre Canvi Climàtic i Ambiental (MedECC). Precisament durant aquest acte s’ha distribuït el llibre “Riscos associats als canvis climàtic i ambiental en la Regió Mediterrània”, editat pel MedECC el desembre passat. Aquest llibre es basa en la revisió que l’octubre del 2018, Wolfgang Cramer et al. publicaren per a la revista Nature Climate Change. Cramer et al. parlen d’un canvi climàtic accelerat que ha agreujat problemes ambientals ja preexistents a la Conca Mediterrània. Els canvis ambientals a la nostra regió són producte d’una combinació de canvis en els usos del sòl, l’augment de la contaminació i la pèrdua de biodiversitat. Encara que sovint aquests canvis són contemplats des de diferents dominis (aigua, ecosistemes, alimentació, salut, seguretat), tots ells són ben interconnectats pel que fa als riscos que s’hi associen. Per mitigar aquests riscos són necessàries polítiques de desenvolupament sostenibles. L’adopció d’aquestes política i la valoració de les opcions d’adaptació, segons els MedECC, s’han d’encarar des d’una interfície científica-política. Encara és necessària més informació sobre aquests canvis, particularment per la riba sud de la Mediterrània. Calen observacions sistemàtiques i models d’impactes basats en la integritat de la Conca Mediterrània, però també sintetitzar el coneixement científic interdisciplinari ja disponible. Alhora, cal no descuidar les realitats polítiques, socials, econòmiques i culturals de la Conca Mediterrània, els diferencials de desenvolupament i de demografia i la dependència econòmica envers la urbanització i el turisme.
L’escalfament climàtic
Les temperatures mitjanes anuals globals són actualment 1,1 K per damunt dels nivells que tenien en les dues darreres dècades del segle XIX. En el cas de la Conca Mediterrània, aquesta tendència a l’escalfament és encara superior, arribat a 1,5 K. La tendència d’escalfament és de 30 mK cada any, una xifra superior a la de l’escalfament global.
Aquest escalfament no és uniforme al llarg de l’any, i les temperatures estivals semblen créixer a un ritme superior a les temperatures hivernals. Una part de l’escalfament es manifesta en una major freqüència d’onades de calor.
L’escalfament no és uniforme a tota la regió. Cal destacar que les àrees urbanes de la Mediterrània experimenten d’entrada un efecte “d’illa calor urbana” deguda a activitats urbanes, que es manifesta especialment en les temperatures nocturnes. Com que bona part de la població mediterrània viu a les ciutats, les onades de calor es noten amb més intensitat, particularment a les nits estivals.
Si no es prenen mesures de mitigació del canvi climàtic global i dels factors darrera de les illes de calor urbana, vers el 2040 la temperatura mitjana de la Regió Mediterrània serà ja 2,2 K superior als valors preindustrials, i 0,7 K superiors als valors actuals. En algunes zones, particularment de les d’un clima més continental, vers el 2100, l’augment de la temperatura mitjana podria assolir els 3,8 K.
Precipitacions menys abundants i més irregulars
Els models climàtiques indiquen una tendència cap a la reducció de les precipitacions en forma de pluja a la Regió Mediterrània en les properes dècades. Aquesta no és una tendència tan marcada com la de l’escalfament, però combinades assenyalen una deriva cap a condicions més eixutes. Les dades meteorològiques indiquen que des del 1950 la Conca Mediterrània ha experimentat sequeres més sovintejades i més intenses.
La tendència a condicions més eixutes és més marcada en la Mediterrània Oriental que en l’Occidental, i més al sud que no pas al nord.
Hom calcula que cada grau d’escalfament global repercutirà en una reducció del 4% de les pluges a la Regió Mediterrània. Amb 2-4 K d’augment de la temperatura, desapareixerà l’estació de gebrades als Balcans. A la vegada, s’intensificarien els fenòmens de pluges torrencials durant la tardor, l’hivern i la primavera a tota la Regió Mediterrània, amb augments del 10-20%.
Escalfament i acidificació a la Mar Mediterrània
La Mediterrània Occidental experimenta una taxa d’escalament de 30 mK anuals, mentre que la Mediterrània Oriental arriba a 50 mK. Bona part de l’escalfament es concentra entre maig i juliol.
L’escalfament global i la reducció de les glaceres marines àrtica i antàrtica promouen un augment del nivell de l’oceà global. A la Mar Mediterrània, l’augment en les darreres dues dècades seria de 3 mm anuals. Aquests augments del nivell de la mar s’associen també amb canvis en els patrons de circulació.
De les emissions antropogèniques de CO2 vinculades al consum de combustibles fòssils, hom calcula que un 30% han estat absorbides per l’oceà global. Si bé això ajuda a mitigar l’ascens del CO2 atmosfèric, aquest procés implica una acidificació marina. Així el pH oceànic ha davallat 0,1 respecte dels nivells industrials. A la Mediterrània la taxa d’acidificació actual s’ha estimat en 0,02 unitats de pH per dècada.
Els recursos hídrics
La disponibilitat d’aigua a la Conca Mediterrània tendirà a disminuir no tan sols com a conseqüència de la disminució de les precipitacions i de l’augment de les temperatures, sinó també pel creixement demogràfic. Si en el 2013 hi havia 180 milions de persones als països mediterranis que tenen un accés a l’aigua inferior a 1000 m3 anuals per capital, aquesta xifra podria arriba als 250 milions vers el 2033. Les zones més afectades per aquesta “pobresa hídrica” són les de la riba meridional i oriental, amb climes semiàrids, una forta variabilitat interanual de les precipitacions i un major creixement demogràfic.
Aquesta reducció en la disponibilitat d’aigua es manifesta en una tendència a la reducció dels cabals fluvials, dels nivells de llacs i embassaments i dels aqüífers. La sobreexplotació d’aqüífers condueix no tan sols a un esgotament quantitatiu, sinó també molt abans a una degradació qualitativa.
Més de la meitat del consum d’aigua a la Regió Mediterrània es destina al regadiu. La necessitat de regadiu, d’altra banda, augmenta de manera exponencial respecte de l’escalfament climàtic.
Els recursos alimentaris
Factors climàtics, ambientals i socioeconòmics constitueixen riscos per a la seguretat alimentària a la Conca Mediterrània. L’agricultura i la ramaderia es veurien afectats per l’escassedat d’aigua i la degradació i erosió del sòl. També hi afectarien els fenòmens meteorològics extrems (sequeres, onades de calor, pluges torrencials). La pujada del nivell de la mar afectaria particularment zones deltaiques de gran valor agrícola.
Pel que fa a la pesca, el 90% de les reserves de la Mediterrània pateixen una sobreexplotació, i això condueix a la destrucció de llocs de treball associats a aquest sector. No és estrany, doncs, que l’aqüicultura (particularment, de peixos i de mol·luscs) ja hagi assolit un nivell equivalent al de la pesca en nombre de captures.
Ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres són afectats pel canvi climàtic (escalfament, eixutesa), per canvis en l’ús del sòl (des d’abandonament de pastures i de camps al creixement urbanístic), per la contaminació i la sobreexplotació de recursos. Una de les tendències previsibles és la desertització. En els ecosistemes forestals s’amplia l’estació amb fort risc d’incendis.
Ecosistemes marins
L’escalfament promou canvis en la distribució d’espècies, amb una major tendència a la homogeneïtzació de la biota marina. L’augment de la temperatura beneficia espècies nouvingudes de la Mar Roja (“l’intercanvi lessepià” a través del Canal de Suez) o les transportades accidentalment en l’aigua de llast de vaixells.
Mentre hi ha una tendència a l’augment de les poblacions de meduses, els prats d’herbes marines retrocedeixen. També han augmentats els episodis de mortalitat de coralls.
Salut humana
Els canvis climàtics i ambientals, amb factors com l’augment de temperatures, l’augment de radiació ultraviolada, sequeres, fenòmens meteorològics extrems (tempestes, inundacions) suposen un risc directe per a la salut humana. Però també hi ha riscs indirectes, com l’augment de malalties infeccions transmeses per insectes o per l’aigua.
Seguretat humana
Un terç de la població dels països mediterranis (150 milions de persones) viu en la línia litoral. De fet, el 40% de la línia litoral és construït. Augments del nivell de la mar o de la freqüència de tempestes posa en risc, doncs, poblacions i infrastructures.
Altres factors de seguretat s’associen a l’augment del risc de megaincendis i d’inundacions.
La interfície ciència-política
Un dels missatges més importants de MedECC és la necessitat de fonamentar les respostes polítiques en el coneixement científic. En primer lloc, cal fer accessible la informació científica ja existent als responsables polítics a través de síntesis entenedores però exhaustives. Alhora, les activitats de recerca i de monitoratge haurien de coordinar-se millor entre elles i respondre a les inquietuds dels centres polítics de presa de decisions.
En aquest sentit, el MedECC treballa en dues direccions. D’una banda, la publicació de síntesis científiques robustes sobre canvi climàtic i ambiental i els seus impactes sobre la Conca Mediterrània. De l’altra, la construcció d’una interfície ciència-política.
A començament de l’any vinent, es publicarà el primer report del MedECC sobre la situació dels canvis climàtics i ambientals i els ruscos associats a la Regió Mediterrània. No tan sols es presentaran els factors motrius d’aquests canvis i els reptes que suposen, sinó que també es presentaran les millors pràctiques per a la mitigació i l’adaptació. Aquestes propostes seran discutides i aprovades per les autoritats polítiques responsables, en forma de resum.
Lligams:
– Mediterranean Experts on Climate and environmental Change (MedECC).
– Climate change and interconnected risks to sustainable development in the Mediterranean Wolfgang Cramer, Joël Guiot, Marianela Fader, Joaquim Garrabou, Jean-Pierre Gattuso, Ana Iglesias, Manfred A. Lange, Piero Lionello, Maria Carmen Llasat, Shlomit Paz, Josep Peñuelas, Maria Snoussi, Andrea Toreti, Michael N. Tsimplis, Elena Xoplaki. Nature Climate Change 8 972-980 (2018).
Des de la Mediterrània 