El ritme de l’Atlàntic Nord (Meteorologia mediterrània, 26/2026)

Ramdane Alkama, de la Universitat de Bordèu, treballa en el desenvolupament de prediccions al llarg termini de l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO). Això ajudaria a aconseguir prediccions decadals per a tota la regió de l’Atlàntic Nord i adequar-hi els serveis climàtics. En un article publicat aquesta setmana a Science Advances, Aldama et al. treballen en l’eliminació del soroll associat a la NAO. Ho fan amb una mitjana alineada temporalment (TAA), que els permet fer una predicció de la NAO hivernal. En aplicar-la al període 1961-2023 aconsegueixen una variància explicada del 69%. Aquest percentatge arriba al 54% per a la predicció decadal de precipitacions a Escandinàvia, i del 58% per a la Mediterrània.

Alkama et al. comparen prediccions decadals del clima per al 2014-2023 amb les observacions.

L’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord

La NAO hivernal consisteix en la diferència de pressió a nivell del mar entre les Açores i Islàndia. Per a períodes superiors a 10 dies és el mode primari de variabilitat atmosfèrica a l’Atlàntic Nord. S’associa amb anomalies considerables en la precipitació i temperatura d’Europa, Amèrica del Nord i nord d’Àfrica a escala interanual i multidecadal.

Els models meteorològics tradicionals no han gosat fer prediccions de la NAO més enllà d’uns pocs dies. En els darrers anys s’han fet esforços per fer-hi prediccions estacionals i decadals. Un obstacle per a les prediccions és l’elevat soroll dels models climàtics individuals. Cal saber destriar senyals persistents com ara la temperatura superficial de l’oceà.

Enfortir la predicció decadal de la NAO

L’optimització de les mitjanes pot ajudar a guanyar precisió en la predicció de la variabilitat de la NAO. Un mètode TAA de mitjanes alineades temporalment es limita a la finestra observacional. Amb tot, per a una finestra de 8 anys, dóna més pes als anys finals que als anys inicials.

Per a les dècades entre els anys 1960s i 1990s, la variabilitat de la NAO segueix una tendència positiva. Després ve una davallada fins a final dels anys 2000s, una estabilització al voltant del 2010, i la represa de la tendència positiva de llavors ençà.

La TAA té una ratio de components predictibles (RPC) de 3,7 quan s’utilitza per a una finestra temporal de 8 anys.

Les aplicacions de les prediccions decadals de temperatura i precipitació

Alkama et al. sostenen que el clima de l’Atlàntic Nord es pot predir escala decadal d’acord amb la predicció de la NAO. La predicció és més precisa per a la precipitació hivernal, aspecte essencial per a calcular les tendències hidrològiques.

Aquest estudi ha rebut finançament del govern francès i de la Unió Europea. L’article fou inicialment redactat per Ramdane Alkama i Didier Swindedouw, a partir d’un concepte d’Alkama, Swindedouw, Juliette Mignot i Jérome Ogée. Guillaume Gastineau participà en la supervisió del projecte.

Lligams:

– Clearing the noise to predict the rhythm of the North Atlantic climate. Ramdane Alkama, Didier Swindedouw, Juliette Mignot, Guillaume Gastineau, Jérome Ogée. Sci. Adv. 12: eaed8616 (2026).