La novel·la Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, publicada el 1953, i portada després a la pantalla, planteja un món distòpic on llegir i els llibres es consideren perillosos. Una brigada està especialitzada en la crema de llibres quan són descoberts.
La ficció no s’inventava res de nou, durant el nazisme i el franquisme es van organitzar cremes públiques de llibres i, de pas, assassinats d’autors, editors, llibreters i bibliotecàries.
Ens ho explicava la periodista Nieves Concostrina a Crema de llibres 1 i Crema de llibres 2.
I el que no ens explicava era que el clima de terror que aquestes cremes i aquests assassinats fou tal que molts particulars, per salvar la pell, es van posar a cremar tots els llibres i documents que tenien. I, com no hi havia temps per posar-se a fer-ne una tria, van cremar-ho tot, tots els llibres i tots els papers que tenien, fins i tot, en alguns casos, les seves escriptures de propietat, per exemple, de la casa on vivien.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: