Aquests dies vivim sota una cúpula de calor sahariana. Ens toca de prop un aire sobreescalfat del Desert per antonomàsia, el Sàhara, acompanyat de la pols en suspensió d’aquella massa sorrenca. Tan lluny i tan a prop, car entre nosaltres i el Sàhara no tan sols s’aixeca la Mar Mediterrània sinó també les serralades de l’Atles, el tità on recolza el món (fins ara) temperat. L’Atles és un conjunt de serralades semi-àrides. Els fenòmens erosius amenacen la sostenibilitat agrícola i ramadera de les seves valls. I és que a l’Atles, com arreu de la Conca Mediterrània, el canvi climàtic es manifesta, al costat de l’escalfament, en un augment del fenòmens hídrics extrems, de les sequeres, i dels grans aiguats sobtats. Hasan Ouakhir, professor de geografia física a la Universitat Sultan Moulay Slimane (USMS), amb seu a Beni Mellal, investiga la dinàmica de flux d’aigües i sediments. Dirigeix la tesi doctoral de Mimoun Goumih sobre els extrems hidrològics a la conca d’Assif Melloul. Avui apareix a la revista Environmental Monitoring and Assessment un article sobre la dinàmica de sediment en suspensió durant inundacions sobtades en dues altres conques de l’Alt Atles Central: Imi n Ouarg i Bou Azmou.
La Vall d’Ourika, a l’Alt Atles, fotografiada per Bryce Edwards
La dinàmica de la concentració de sediments en suspensió
Aquesta recerca fou concebuda per Hassan Ouakhir, Mimoun Goumih i Mohamed El Ghachi (del Laboratori de Dinàmica de Paisatges de la USMS). El marc metodològic fou desenvolupat per Ouakhir, Nadia Ennaji (del Laboratori d’Espai, Dinàmica i Desenvolupament de la Universitat Sidi Mohamed Ben Abdellah, a Taza) i Lahcen Alili (USMS). Les investigacions de camp i l’adquisició de dades fou realitzada per Goumih, Mohamed Karoual (USMS), Mohamed Rizki (Universitat Mohammed V de Rabat) i Amroumoussa Benmoussa (USMS). Les dades foren processades i analitzades per Ouakhir, Ennaji i El Ghachi. Aportaren recursos El Ghachi, Karoual i Rizki. Ouakhir i Ennaji redactaren l’esborrany inicial de l’article, que fou revisat després també per El Ghachi, Alili, Benmoussa, Karoual i Rizki. L’article fou tramès a la revista el 26 de març, i acceptat el 17 de juliol.
Els autors agraeixen a l’Agència Hidràulica de la Conca d’Oum Er-Rbia les dades meteorològiques de l’estudi. També agraeixen als pagesos locals l’assistència i suport en el treball de camp.
La dinàmica dels sediments en suspensió en conques hidrogràfiques de muntanya mediterrània semi-àrida forneix informació sobre processos d’erosió del sòl i de transferència de sediments en condicions d’inundacions sobtades. Cal disposar de dades precises de flux de torrents (Q) i de la concentració de sediments en suspensió (SSC). El treball de camp de Goumih et al. investigava la variabilitat temporal de la SSC i la seva relació amb les respostes hidrològiques.
Dues conques dispars
Goumih et al. seleccionaren dues conques de capçalera de l’Alt Atles Central del Marroc:
– Imi n Ouarg, de 7 km2 i situada a 1541 m d’altitud.
– Bou Azmou, de 2,7 km2 i situada a 2270 m d’altitud.
La monitorització fou realitzada entre el setembre del 2019 i el 2022. En aquest període s’avaluaren les precipitacions i la concentració de sediment en suspensió en les aigües.
Bou Azmou té una àrea de drenatge relativament petita. Hi dominen els erms (79%) del superfície. El comportament dels sediments és altament reactiu. Així hi ha pics de SCC que depassen els 120 g/L quan hi ha aiguats breus i intensos.
Imi n Ourarg, a menys altitud, és una àrea de bosc obert (87%). Els valors de SCC són menors, però hi ha una variabilitat temporal pronunciada, de forma que es registren pics màxims de 127 g/L. La resposta hidrosedimentària és relativament complexa, amb components d’emmagatzematge de sediment, remobilització diferida i connectivitat variable entre pendents i canals.
En totes dues conques, però, la majoria del transport de sediment es fa sota condicions de flux elevat. Així les inundacions sobtades tenen un rol dominant en l’exportació de sediment.
Les característiques morfomètriques, l’altitud i la coberta del sòl controlen fortament la disponibilitat i eficiència de transferència de sediments en cada conca. Les conques més petites, més altes i de major pendent tenen fluxos de sediment més ràpids. Les conques menys elevades, més grans i da major vegetació tenen un flux de sediment més diferit i heterogeni.
Lligams:
Suspended sediment dynamics during flash floods in two contrasting headwater catchments of the Central High Atlas (Morocco). Mimoun Goumih, Mohamed El Ghachi, Nadia Ennaji, Lahcen Alili, Amroumoussa Benmoussa, Mohamed Karoual, Mohamed Rizki & Hasan Ouakhir. Environ. Monit. Assess. 198: 866 (2026).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: