Simone Farina és investigador a la Stazione Zoologica Anton Dohrn, de Gènova, i treballa sobre els ‘effetti dell’impatto umano sugli ecosistemi bentonici marini’. Entre els impactes humans hi ha els incendis forestals. Al capdavall, a les regions mediterrànies els incendis forestals tornen més freqüents i severs, i això no afecta únicament les parts altes i boscoses de les conques hidrogràfiques, sinó que arribava més avall, incloent-hi les aigües litorals. Farina i els seus col·legues acaben de publicar un article per al número de desembre de la revista Marine Pollution Bulletin sobre els canvis ocasionats en l’ecosistema marí litoral arran del megaincendi que cremà 12.000 hectàrees a l’illa de Sardenya el juliol del 2021. Ho segueixen a través de la concentració de nutrients i de les condicions de la columna d’aigua litoral, i al llarg del gradient que va de la terra a la mar profunda. Com era d’esperar l’escorrentia posterior al foc s’associà amb polsos fluvials transitoris de fòsfor total, de nitrogen dissolt o de potassi. A les aigües litorals es constaten canvis en el fòsfor total i en el silici dissolt. Les imatges de satèl·lit constaten canvis en els nivells de clorofil·la a, però la relació amb la pertorbació no és clara. Al principi de l’arribada de les cendres hi hagué una disminució de la disponibilitat de llum per als ecosistemes aquàtics. La major disponibilitat de nitrogen es manifesta en canvis isotòpics i en la ratio C/N dels productors primaris. Els boscos macroalgals intermareals (ericàries, etc.) mostren una recuperació primerenca. L’impacte no semblà gran tampoc en els prats de Posidonia oceanica ni en les algues coral·lines geniculades. No es registraren respostes ni en les comunitats macroalgals submareals ni en els ecosistemes coral·lígens profunds. L’escorrentia posterior a l’incendi alterà temporalment la connectivitat de nutrients entre la terra i el mar per als ecosistemes litorals mediterranis normalment oligotròfics, sobretot per als intermareals.
Farina et al. mostren com l’escorrentia post-incendi s’associa amb polsos fluvials transitoris de nutrients. La resposta de l’ecosistema marí litoral en termes de clorofil·la a (mesurada per imatges de satèl·lit) no és específica. La ratio d’isòtops estables traspua uns canvis en el balanç de nitrogen de l’àrea marina afectada. Els boscos intermareals d’ericària es recuperen ràpidament de l’impacte. S’observa, de fet, un gradient d’afebliment de la resposta biològica des de l’estatge submareal cap a l’estatge profund.
Incendis forestals i comunitats bentòniques marines
Els incendis forestals són un fenomen natural dels ecosistemes terrestres, bo i més a la regió mediterrània. Ara bé, l’estatística ens diu que a nivell global hi ha una tendència cap a incendis forestals més freqüents, més intensos i més extensos. En bona mesura això és una conseqüència del canvi climàtic antropogènic. A la regió de clima mediterrània la tendència és acusada. Sovint hi ha incendis enormes prop del litoral, i això impacta en els ecosistemes marins.
La pluja en zones afectades per un incendi forestal recent mobilitza grans quantitats de cendra i sediment, que van a parar a rius i aigües litorals. Aquesta escorrentia sol ésser rica en nutrients i en matèria orgànicament parcialment cremada, de forma que suposa una aportació a ecosistemes fluvials i marins. És sabut que això pot afectar negativament la biota fluvial, però no són taan coneguts els efectes sobre la biota marina.
La mobilització de materials de boscos cremats cap a zones marítimes pren formes diferents. La deposició i escorrentia de cendres suposa una entrada de nutrients que, segons com, pot alterar (estimular o inhibir) la productivitat fitoplanctònica. Això sol ja impacta sobre comunitats microbianes i cicles biogeoquímics. És el cas d’aigües litorals càlides i ben il·luminades, on l’escorrentia de material forestal cremat pot promoure blooms fitoplanctònics, amb la consegüent caiguda de la transparència de la columna d’aigua, l’eutrofització i la hipòxia. Els productes de la combustió poden afectar negativament organismes marins al llarg de la cadena tròfica. Si hom ho ha estudiat una mica més en les comunitats pelàgiques (plàncton i nècton), menys clar és l’efecte sobre el bentos (les comunitats fixades als fons).
Les regions litorals de la Mar Mediterrània són normalment oligotròfiques, la qual cosa les fa molt sensibles a l’entrada de nutrients, encara que siguin episòdiques.
El juliol del 2021 un megafoc sever cremà més de 12.000 hectàrees al litoral oest de Sardenya, en les muntanyes de Montiferru-Planargia. El foc tingué lloc sota condicions meteorològiques crítiques: altes temperatures, baixa humitat relativa i fort vent de component sud. Després de l’incendi, una sèrie de pluges afectaren la zona cremada. Cendra i matèria orgànica carbonitzada acumulada en els pendents fou arrossegada per la precipitació cap a les aigües marines litorals.
Farina et al. han examinat els canvis en la connectivitat terra-mar i en la dinàmica de l’ecosistema costaner arran del citat megaincendi. Integren la biogeoquímica de la conca hidrogràfica, la qualitat de l’aigua marina litoral i les respostes ecològiques del bentos. Fan un seguiment de les concentracions de nutrients en el riu i en la mar. Estudien imatges de satèl·lit per reconstruir els nivells marins de clorofil·la a i la transparència relativa de la columna d’aigua. Aporten dades sobre ecosistemes coral·lígens intermareals, submareals i profunds.
L’àrea afectada pel megaincendi del 2021
L’incendi forestal afectà un paisatge muntanyós de 12235,5 hectàrees de la regió de Montiferru-Planargia, en el centre de la Sardenya Occidental. Aquesta regió és un complex volcànic situat a 1050 metres d’altura sobre el nivell de mar. Sobre els antics dipòsits de lava creix un bosc mixt d’alzina i pi, així com arbusts mediterranis.
La composició elemental i isotòpica de les cendres
Farina et al. analitzen mostres de cendres representatives dels tipus dominants de vegetació cremada en l’incendi de juliol del 2021. Els valors de carboni total i de carboni orgànic van en paral·lel, i assoleixen els majors valors en la cendra d’alzina, que té un percentatge de carboni total de 32,6 ± 0,01% i un percentatge de carboni orgànic de 15,0 ± 1,11%. Les xifres assenyalen que les cendres d’alzina i pi contenen una proporció elevada de material orgànic parcialment cremat. La proporció és inferior en el cas de les zones de vegetació arbustiva.
L’impacte del megaincendi en els ecosistemes bèntics marins
La descàrrega de materials procedents de les zones cremades sobre els ecosistemes marins s’associà amb canvis a curt termini en la concentració de nutrients al llarg de la interfície terra-mar. Això s’associà alhora amb respostes ecològiques transitòries específiques per a cada hàbitat de les aigües marines costaneres adjacents.
Les respostes ecològiques són més clares en els ecosistemes fluvials i en els ecosistemes marins d’aigües litorals someres que no pas en les hàbitats bèntics més profunds.
La recerca comptà amb finançament del Pla Nacional italià de Recuperació i Resiliència convocat el desembre del 2021. Farina expressa el seu agraïment a Sandro Manai, un surfer local que inspirà aquest estudi gràcies al seu coneixement profund de l’àrea. També agraeix el suport prestat per Viviana Casu, una guia ambiental que ajudà en la tasca de recol·lecció de mostres de cendra immediatament després de l’incendi; o a Enrico Paliaga, pel suport en les operacions de camp.
Lligams:
– Land–sea connectivity after megafire: Post-fire runoff-associated nutrient pulses and short-term responses in Mediterranean coastal ecosystems. Simone Farina, Davide Moccia, Andrea Picciolo, Alessandro Cau, Antonio Pusceddu, Daniel von Schiller, Germán Zapata-Hernández,
Ulisse Cardini, Federico Pinna, Federica Ragazzola, Ciro Cucciniello, Lorenzo Fedele, Matteo Nannini, Flora Angela Rutigliano, Rossana Marzaioli, Stefania Papa, Luigi Piazzi, Ivan Guala, Giulia Ceccherelli, Simonetta Fraschetti, Jordi F. Pagès, Candela Marco-Méndez, Luca Di Vita, Teresa Alcoverro, Laura Tamburello. Mar. Pollut. Bull. 233: 120384 (2026).
Podeu escriure el vostre comentari aquí: