És sabut que hi ha una associació entre el tipus de dieta i la incidència del càncer colorectal. Menys clares són, però, les relacions causals darrera d’aquesta associació. Yingyi Fan i Jinchang Huang, del Tercer Hospital Afiliat a la Universitat…
Arxiu del Blog
Gens de resistència a antibiòtics a la Mar Adriàtica (Microbiologia mediterrània, 02/2024)
Hom atribueix amb força raó l’augment de les resistències microbianes als antibiòtics en microorganismes patògens a l’ús i a l’abús d’antibiòtics. Però és important recordar que els factors genètics que permeten aquesta resistència preexisteixen a l’exposició als antibiòtics mèdics tal…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El domini d’unió a coure de la cupredoxina AcoP (Bioquímica mediterrània, 01/2024)
Les cupredoxines són proteïnes que s’uneixen a coure a través d’un plegament típic de barril beta en clau grega. El centre de coure T1 coordinat amb quatre lligands del polipèptid plegat permet que les cupredoxines funcionin com a transportadors d’electrons.…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’especialització tròfica del tallarol capnegre a la vora del riu Tua (Ornitologia mediterrània, 51/2023)
La teoria de la recerca òptima d’aliment, tal com fou enunciada en el 1966 per Emlen, Mac-Arthur & Pianka, ens diu que el nínxol tròfic d’una població biològica s’expandirà en períodes d’escassedat de l’aliment. En efecte, en aquests períodes, els…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La classificació del gènere de trematodes paràsits ‘Scaphanocephalus’ (Helmintologia mediterrània, 50/2023)
Dins del gènere de trematodes opistòrquids s’inclouen en la classificació actual tres espècies. Totes tres tenen un cicle vital parasitari que cursa de primer en peixos marins com a hostes intermediaris (és a dir, dels estats larvaris del cuc) i…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La biodiversitat després dels grans incendis forestals d’Andilla i de Cortes del 2012 (Ecologia mediterrània, 49/2023)
Juli G. Pausas, científic del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE-CSIC), és interessat especialment en l’ecologia del foc i en la regeneració dels ecosistemes després d’un gran incendi. En un altre ocasió ens hem ocupat de la seva recerca sobre les…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Extrems hídrics i qualitat de l’aigua del Llobregat (Hidrologia mediterrània, 48/2023)
Aquesta setmana la zona abastida per les aigües del Ter i del Llobregat han entrat en un estat de preemergència després de mes de tres anys de sequera. El mes de gener es complirà el quart aniversari de la tempesta…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els hàbitats d’algues vermelles coral·lines a la plataforma continental de Blanes (Ecologia mediterrània, 47/2023)
‘Maërl’ és una paraula bretona per designar un sediment mòbil calcari utilitzat com a esmena agrícola. El terme també es pot fer servir per l’hàbitat on es genera aquest sediment biogènic, producte de l’acumulació d’algues vermelles coral·lines. Entre els hàbitats…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Dues generacions de canvis en la pagesia europea (Geografia mediterrània, 46/2023)
El sector primari a Europa ha experimentat una gran transformació en els darrers cent anys, accelerada de dècada a dècada. Entendre’n els mecanismes d’aquests canvis és una de les finalitats de la tesi doctoral de Franziska Mohr, elaborada entre la…
Arxivat a Cultura i Societat
Cirurgia i antibiòtics per tractar un cas de brucel·losi (Medicina mediterrània, 45/2023)
La revista Case Reports inclou aquesta setmana el cas d’un pagès iranià de 23 anys ingressat per brucel·losi a l’Hospital Universitari Shahid Behesti de Teheran, tal com ho expliquen com a autors corresponsals Seyed Mohsen Mirhosseini i Mahdi Rezaei. En…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 