Fa unes setmanes, en parlar del zirconi i, amb motiu específicament de la zircònia, ens referíem als materials refractaris. Relacionat amb aquest concepte, apareix la idea de metall (o aliatge metàl•lic) refractari. Els metalls refractaris es caracteritzen per una forta…

En els relats sobre les penes infernals que ens ha llegat la mitografia grega apareix un punt comú sobre la futilitat de la recerca de la felicitat material: quan hom assoleix l’objectiu llargament cobejat i pel qual s’ha menyspreat tota…

El nom oficial és København, abreviat de vegades com a Kbh. o Kbhvn. Aquest topònim danès modern prové de les formes clàssiques Køpmannæhafn o Købmannahavn. Saxo Grammaticus tradueix el topònim com a “Portus Mercatorum” en el segle XII, en la…

“Id est oppidum Parisiorum, positum in insula fluminis Sequanae”. Així ens introdueix Juli Cèsar a “Lutetia”, la ciutat dels parisis, situada en una illa del riu Sena (De Bello Gallico, VII, LVII). El text continua fins relatar-nos la batalla de…

La productivitat terminològica en el camp dels elements químics l’hem seguida a través del fet que, a través, d’un únic ètim, el topònim Ytterby, s’hagin creat els noms de quatre elements. La derivació més dreturera és la que trobem en…

“Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”. Espriu, des de la Mediterrània, descrivia així…

Més enllà de la derivació, que vam veure fa unes quantes setmanes, existeixen altres processos de formació de mots. La “conversió” és un procés morfològic que genera nous mots a partir de radicals preexistents, canviant-ne la categoria lèxica. La diferència…

El centre històric d’Estocolm (Stockholms innerstad) es troba a cavall de les províncies històriques sueques d’Uppland i Södermanland, de manera que en el primer sector (el septentrional) hi viuen unes 180.000 persones (en 28,05 km2) i en el segon unes…

En aquesta sèrie, cada setmana, examinem “una” descoberta científica, la d’un element químic. En la majoria de casos, resulta certament forçat atribuir a un element un “moment” concret de descoberta, o fins i tot un “descobridor” concret. Però cal fer-ho,…

Una necessitat imperiosa del llenguatge científic ha estat la formació de nous mots. Els procediments analítics tracten la complexitat a través de la identificació de les parts d’un tot. L’ampliació de la realitat sensible mitjançant els mètodes analítics genera uns…