“Id est oppidum Parisiorum, positum in insula fluminis Sequanae”. Així ens introdueix Juli Cèsar a “Lutetia”, la ciutat dels parisis, situada en una illa del riu Sena (De Bello Gallico, VII, LVII). El text continua fins relatar-nos la batalla de…

La productivitat terminològica en el camp dels elements químics l’hem seguida a través del fet que, a través, d’un únic ètim, el topònim Ytterby, s’hagin creat els noms de quatre elements. La derivació més dreturera és la que trobem en…

“Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”. Espriu, des de la Mediterrània, descrivia així…

Més enllà de la derivació, que vam veure fa unes quantes setmanes, existeixen altres processos de formació de mots. La “conversió” és un procés morfològic que genera nous mots a partir de radicals preexistents, canviant-ne la categoria lèxica. La diferència…

El centre històric d’Estocolm (Stockholms innerstad) es troba a cavall de les províncies històriques sueques d’Uppland i Södermanland, de manera que en el primer sector (el septentrional) hi viuen unes 180.000 persones (en 28,05 km2) i en el segon unes…

En aquesta sèrie, cada setmana, examinem “una” descoberta científica, la d’un element químic. En la majoria de casos, resulta certament forçat atribuir a un element un “moment” concret de descoberta, o fins i tot un “descobridor” concret. Però cal fer-ho,…

Una necessitat imperiosa del llenguatge científic ha estat la formació de nous mots. Els procediments analítics tracten la complexitat a través de la identificació de les parts d’un tot. L’ampliació de la realitat sensible mitjançant els mètodes analítics genera uns…

En aquesta sèrie, hem vist reiteradament com el nom no fa la cosa, però com, malgrat això, la nomenclatura química esdevé essencial “per ajudar la intel•ligència i descarregar la memòria”. Aquesta és la frase que feia servir Louis-Bernard Guyton de…

p>L’eurocentrisme d’aquesta sèrie és patent des del títol mateix. “Empèdocles moderns” respon al mite d’una “Europa Moderna” que recull i amplia la “ciència” de l’Antiguitat Greco-Llatina, després d’haver passar per un “període intermedi” (Edat Mitjana). Empèdocles i els altres cosmòsofs…

Al llarg d’aquesta sèrie hem vist com els “elements moderns” eren descoberts o redescoberts en l’aire, en l’aigua, en matèria orgànica i, fins i tot, en l’observació de la llum solar. Però la immensa majoria foren descoberts en el Regne…