Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – William Ramsay (1898) i l’element 54 (Xe) – xenó (nilpentiquadi, Npq)

Aquesta setmana, “Grècia” i els “grecs” han aparegut a les notícies. És clar que en els mitjans que ens explicaven in situ la situació hom parlava de “Ελλάδα” i de “Έλληνες”. Les raons d’aquesta discrepància són complexes. Hom ha suposat

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Bernard Courtois (1811) i l’element 53 (I) – iode (nilpentitri, Npt)

Deia Heràclit que “ποταμοῖσι τοῖσιν αὐτοῖσιν ἐμβαίνουσιν, ἕτερα καὶ ἕτερα ὕδατα ἐπιρρεῖ.” Qui es banya en un mateix riu és banyat constantment per aigües renovades. Mil any després d’Heràclit, Simplici de Silícia resumí aquesta filosofia en “πάντα ῥεῖ”. Tot flueix.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Franz-Joseph Müller von Reichenstein (1782) i l’element 52 (Te) – tel•luri (nilpentibi, Npb)

Terra. Ja n’hem parlat en algunes de les introduccions prèvies. Mot polisèmic. El Diccionari Alcover Moll en considera sis accepcions bàsiques: 1) “El planeta on vivim”; 2) “Part sòlida de la superfície del nostre planeta (en contraposició a l’aire i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – L’element 51 (Sb) – antimoni (nilpentuni, Npu)

El mot rus Мир té bàsicament dos significats relacionats: pau i món. Aquesta dualitat de significat, moral i física, és present en altres termes. En llatí, hom fa l’oposició entre “mundus” i “immundus”, i sembla que el mot “mundus” podria

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – L’element 50 (Sn) – estany (nilpentinili, Npn)

De la mateixa manera que la taula periòdica dels elements, a través dels seus períodes, grups i blocs, reprodueix la configuració o estructura de l’escorça electrònica de l’àtom, les taules de núclids reprodueixen l’estructura del nucli atòmic. Els primers models

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Ferdinand Reich (1863) i l’element 49 (In) – indi (nilquadenni, Nqe)

L’arrel indogermànica *teng- indica l’acció de sucar, i així s’ha mantingut en verbs com “tengein” (grec) o “dunkon” (germànic). En llatí dóna lloc al verb “tingere”, que pot referir-se efectivament a mullar o impregnar un material (“ferrum aqua tingere”), i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Karl Samuel Leberecht Hermann (1817) i l’element 48 (Cd) – cadmi (nilquadocti, Nqo)

En el marc del règim neodraconià que pateix actualment el poble grec, s’aprovà en el 2011 la llei Kallikratis, es contemplaven fusions municipals que, els familiaritzats amb la història clàssica, podien considerar contra natura. Així el municipi de Teba (Θήβα)

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – L’element 47 (Ag) – argent (nilquadisepti, Nqs)

Aquestes setmanes creuem, descomptant el coure, la primera tanda de metalls nobles i/o preciosos, la corresponent al cinquè període (grups 8-11). Cobejats pel fet que la seva resistència a la corrosió i escassa abundor els convertia en unes mercaderies particularment

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – William Hyde Wollaston (1803) i l’element 46 (Pd) – pal•ladi (nilquadihexi, Nqh)

L’astronomia babilònica, ja en el segle VII a.C., havia desenvolupat una teoria completa sobre els estels planetes, numerant-los en cinc. Dos d’interiors, “el planeta saltador” (Udu.Idim.Gu\u4.Ud) i la “bella reina del cel”; i tres d’exteriors, un de color vermell, un

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – William Hyde Wollaston (1804) i l’element 45 (Rh) – rodi (nilquadipenti, Nqp)

La rivalitat entre els dos casals veronesos dels Capulet i dels Montagú feia els amors de Romeu Montagú i de Julieta Capulet un impossible. Aquest, però, n’era l’únic obstacle, el (cog)nom. Però què és el (cog)nom? “It is nor hand,

Arxivat a Ciència i Tecnologia