Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Jöns Jakob Berzelius (1824) i l’element 14 (Si) – silici (nilunquadi, Nuq)

Si observem els vuit planetes principals del nostre Sistema Solar, contrastem dues grans menes: els planetes gegants gasos (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) i els planetes nans rocallosos (Mercuri, Venus, Terra i Mart). Els primers orbiten en el Sistema Solar

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Hans Christian Ørsted (1825) i l’element 13 (Al) – alumini (niluntri, Nut)

La combinació de la doctrina dels quatre elements amb la concepció geocèntrica de l’univers es manifesta en una sèrie d’esferes. L’esfera inferior és l’esfera terrestre, damunt de la qual es disposa l’esfera hídrica (hidrosfera) i, seguidament, l’esfera aèria (atmosfera) i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Joseph Black (1755) i l’element 12 (Mg) –magnesi (nilunbi, Nub)

Diu la tercera llei de Clarke que “qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia”. El mag, l’il•lusionista, el prestidigitador ho és, precisament, per cobrir amb aparences les relacions reals dels objectes o informacions que mou entre els dits,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Humphry Davy (1807) i l’element 11 (Na) – sodi (nilununi, Nuu)

L’alquímia reclamava sovint un origen diví. Un text fundacional era “Kore Kosmou” (la Donzella de l’Univers), atribuït a Hermes Trismegistus (Mercuris ter Marximus, Mercuri tres vegades el més gran, interpretació grega del déu Thihauti o Thoth, venerat a Egipte). En

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – William Ramsay (1898) i l’element 10 (Ne) – neó (nilunnili, Nun)

Aquesta sèrie, alguna vegada ho hem dit, és la sèrie del nombre Z, que és la sèrie dels nombres naturals. Nosaltres ens permetíem, però, la llibertat d’afegir un capítol d’entrada (dedicat a Z=0), que converteix aquesta sèrie en la sèrie

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – André-Marie Ampère (1810) i l’element 9 (F) – fluor (nilnilenni, Nne)

Al “Tractat elementari de química”, Antoine Lavoisier exposa el nou paradigma de la ciència química, al voltant del concepte de substància química. Lavoisier distingeix entre les substàncies compostes i les substàncies simples. Què en fa dels quatre elements? La terra

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Problemes amb l’editor

Problemes amb l’editor de textos (concretament amb els paràgrafs) m’obliguen a interrompre la col·laboració setmanal amb Des de la Mediterrània fins que no es resolguin.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Wilhelm Scheele (1771) i l’element 8 (O) – oxigen (nilnilocti, Nno)

Dèiem la setmana passada que la teoria atòmica, primer, i la teoria quàntica, després, havien restaurat els nombres naturals en l’àmbit de la ciència moderna, racional i quantitativa, basada en magnituds contínues. En el 1865, John Newlands classificà els 56

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Daniel Rutherford (1772) i l’element 7 (N) – nitrogen (nilnilsepti, Nns)

En parlar de les “quatre arrels” de la tradició occidental o de les “cinc fases” de la tradició oriental, ço que plana en aquests explicacions de les bases materials del cosmos és el nombre. Ja vam comentar en el seu

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – L’element 6 (C) – carboni (nilnilhexi, Nnh)

En el 1735, a Systema Naturae, Carolus Linnaeus exposa una classificació de les espècies naturals. Les tres grans divisions són designades com a “Regna”: “Regnum Lapideum, Regnum Vegetabile i Regnum Animale. Aquesta idea de “regne mineral”, “regne vegetal” i “regne

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS