L’alquímia reclamava sovint un origen diví. Un text fundacional era “Kore Kosmou” (la Donzella de l’Univers), atribuït a Hermes Trismegistus (Mercuris ter Marximus, Mercuri tres vegades el més gran, interpretació grega del déu Thihauti o Thoth, venerat a Egipte). En…

Aquesta sèrie, alguna vegada ho hem dit, és la sèrie del nombre Z, que és la sèrie dels nombres naturals. Nosaltres ens permetíem, però, la llibertat d’afegir un capítol d’entrada (dedicat a Z=0), que converteix aquesta sèrie en la sèrie…

Al “Tractat elementari de química”, Antoine Lavoisier exposa el nou paradigma de la ciència química, al voltant del concepte de substància química. Lavoisier distingeix entre les substàncies compostes i les substàncies simples. Què en fa dels quatre elements? La terra…

Problemes amb l’editor de textos (concretament amb els paràgrafs) m’obliguen a interrompre la col·laboració setmanal amb Des de la Mediterrània fins que no es resolguin.

Dèiem la setmana passada que la teoria atòmica, primer, i la teoria quàntica, després, havien restaurat els nombres naturals en l’àmbit de la ciència moderna, racional i quantitativa, basada en magnituds contínues. En el 1865, John Newlands classificà els 56…

En parlar de les “quatre arrels” de la tradició occidental o de les “cinc fases” de la tradició oriental, ço que plana en aquests explicacions de les bases materials del cosmos és el nombre. Ja vam comentar en el seu…

En el 1735, a Systema Naturae, Carolus Linnaeus exposa una classificació de les espècies naturals. Les tres grans divisions són designades com a “Regna”: “Regnum Lapideum, Regnum Vegetabile i Regnum Animale. Aquesta idea de “regne mineral”, “regne vegetal” i “regne…

Per ço que hem dit fins ara, hom pensaria que dels “quatre elements” ja no queda ni rastre en la ciència moderna. Però un rastre el trobem en la noció de les sabors bàsiques, normalment enumerats en quatre: dolçor, acidesa,…

En el pensament metafísic de les societats mediterrànies post-clàssiques, fondament influïdes per les doctrines filosòfiques de l’era clàssica grecoromana (i que, al seu torn, poen de les concepcions babilòniques i egípcies), el nombre “quatre” s’associa al component material/terrenal de l’existència.…

L’adopció de les “quatre arrels” empedoclianes per part d’Aristòtil, amb el nom platònic d’elements (στοιχεῖα), era a la base de l’adopció d’una física antiatomista, segons la qual les transformacions materials podien interpretar-se d’acord amb alteracions en les proporcions de cadascun…