Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – Lars Fredrik Nilson (1879) i l’element 21 (Sc) – escandi (nilbiuni, Nbu)

Entre els quatre elements clàssics, la terra (γῆ) és el més heterogeni. El mot grec γῆ o γαια el podem identificar, en aquesta accepció amb la “fase sòlida”, l’estat d’agregació de la matèria que ofereix rigidesa estructural i resistència a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Humphry Davy (1808) i l’element 20 (Ca) – calci (nilbinili, Nbn)

La Magnum opus, l’Obra Gran de l’Alquímia, s’identificava amb la creació de la pedra filosofal, la transmutació dels metalls en metalls més nobles i la transmutació personal contra la malaltia i la senectut. La idea dels quatre elements i dels

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Humphry Davy (1807) i l’element 19 (K) – potassi (nilunenni, Nue)

En parlar de Berzelius vam comentar la teoria del dualisme electroquímic, que derivava directament de l’ús de les tècniques elèctriques (galvàniques) per a la descomposició de substàncies químiques en les seves arrels o elements fonamentals. Humphry Davy, a partir del

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – John William Strutt, Lord Rayleigh (1894) i l’element 18 (Ar) – argó (nilunocti, Nuo)

Dels quatre elements empedoclians, l’aire (ἀήρ), identificat amb l’Hera vivificadora, amb l’Esperit, amb l’Al•lè (πνεῦμα), pot ésser entès com la fase caòtica (gas) o vaporosa (ἀτμός) de l’existència. El mot “atmosphaera”, encunyat en el segle XVII, en seria un dels

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Wilhelm Scheele (1774) i l’element 17 (Cl) – clor (nilunsepti, Nus)

Ja vam comentar en el seu moment que Jöns Jacob Berzelius proposà, molt a començament del segle XIX, el “dualisme electroquímic” per explicar la natura de les sals. D’acord amb aquesta teoria, una molècula de sal és composta de dues

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – L’element 16 (S) – sofre (nilunhexi, Nuh)

El vincle entre les tradicions alquímiques i les pitagòriques es manifesta en la importància del nombre. Els grans principis alquímics orientaven els treballs dels alquimistes, en una línia molt més deductiva que no pas en la química moderna. De la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Hennig Brand (1669) i l’element 15 (P) – fòsfor (nilunpenti, Nup)

En certa manera, les quatre arrels o elements empedoclians sobreviuen en els nostres dies, de forma bastant directa, en els anomenats “quatre estats fonamentals d’agregació de la matèria”. De major a menor agregació, aquests estats són el sòlid (identificat amb

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Jöns Jakob Berzelius (1824) i l’element 14 (Si) – silici (nilunquadi, Nuq)

Si observem els vuit planetes principals del nostre Sistema Solar, contrastem dues grans menes: els planetes gegants gasos (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) i els planetes nans rocallosos (Mercuri, Venus, Terra i Mart). Els primers orbiten en el Sistema Solar

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Hans Christian Ørsted (1825) i l’element 13 (Al) – alumini (niluntri, Nut)

La combinació de la doctrina dels quatre elements amb la concepció geocèntrica de l’univers es manifesta en una sèrie d’esferes. L’esfera inferior és l’esfera terrestre, damunt de la qual es disposa l’esfera hídrica (hidrosfera) i, seguidament, l’esfera aèria (atmosfera) i

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Joseph Black (1755) i l’element 12 (Mg) –magnesi (nilunbi, Nub)

Diu la tercera llei de Clarke que “qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia”. El mag, l’il•lusionista, el prestidigitador ho és, precisament, per cobrir amb aparences les relacions reals dels objectes o informacions que mou entre els dits,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS