En el 1735, a Systema Naturae, Carolus Linnaeus exposa una classificació de les espècies naturals. Les tres grans divisions són designades com a “Regna”: “Regnum Lapideum, Regnum Vegetabile i Regnum Animale. Aquesta idea de “regne mineral”, “regne vegetal” i “regne…

Per ço que hem dit fins ara, hom pensaria que dels “quatre elements” ja no queda ni rastre en la ciència moderna. Però un rastre el trobem en la noció de les sabors bàsiques, normalment enumerats en quatre: dolçor, acidesa,…

En el pensament metafísic de les societats mediterrànies post-clàssiques, fondament influïdes per les doctrines filosòfiques de l’era clàssica grecoromana (i que, al seu torn, poen de les concepcions babilòniques i egípcies), el nombre “quatre” s’associa al component material/terrenal de l’existència.…

L’adopció de les “quatre arrels” empedoclianes per part d’Aristòtil, amb el nom platònic d’elements (στοιχεῖα), era a la base de l’adopció d’una física antiatomista, segons la qual les transformacions materials podien interpretar-se d’acord amb alteracions en les proporcions de cadascun…

Empèdocles explica les interaccions entre els quatre elements (o quatre arrels) de la matèria a través del dualisme entre l’atracció (φιλότης) i la repulsió (νείκος). Però, tal com ho interpreta Aristòtil, a la llum de la tradició filosòfica anterior, també…

En el marc de l’esforç sistematitzador d’Aristòtil, Empèdocles d’Akragas (490-430 a.e.c.) és vist com un trencament en la línia de la filosofia presocràtica. La cosmologia empedocliana combina els quatre elements materials o “arrels” amb dos principis motors oposats: l’atracció (φιλότης)…

Després d’haver recorregut les 110 entrades del catàleg de nebuloses i cúmuls estel•lars de Charles Messier i Pierre Méchain, emprendrem ara un camí d’extensió similar. Tècnicament, el nombre d’elements químics és obert, però si ens centrem en els elements químics…

Hem arribat a la fi del nostre periple intergalàctic. No hi ha un “Messier 111” o “M111” a visitar. Hem de tornar, doncs, al punt inicial (M0), és a dir el nostre planeta Terra i la ciutat de París. Abandonem,…

Ja hem comentat en setmanes anteriors que la versió definitiva del catàleg publicada per Charles Messier concloïa en l’entrada 103. Posteriorment, en el 1948, Helen Sawyer-Hogg proposà una ampliació fins a l’entrada 107, que recollia objectes descoberts per Pierre Méchain…

Com indicàvem la setmana passada, els números 108 i 109 del catàleg de Messier foren afegits per Owen Gingerich per donar cabuda a dues nebuloses inicialment esmentades en l’entrada 97 del catàleg originari. Però si la identificació entre l’M108 i…