Arxiu del Blog

Les set races-arrel de l’antropogonia teosòfica (i VII) – Set, i no més enllà de set

La setmana passada parlàvem de la raça (la sisena) que havia de renovar, ja en el segona meitat del III mil·lenni d.C., una cansada humanitat, d’acord amb la futurologia teosòfica. Aquesta sisena raça es perllongarà uns quants milions d’anys. Successivament

Arxivat a Cultura i Societat

Les set races-arrel de l’antropogonia teosòfica (VI) – La raça pacificana

Segons l’antropologia teosòfica, la humanitat actual es correspon, a grans trets, amb la cinquena raça arrel, la raça ària. Per completar el septenari habitual, ens cal, doncs, parlar de dues races futures. Seguint l’esquema habitual, la sisena raça-arrel ha de

Arxivat a Cultura i Societat

Les set races-arrel de l’antropogonia teosòfica (V) – La raça ària

Joan Tusquets, a El teosofisme (1927), feia grans esforços per relligar en una xarxa la teosofia, l’esperitisme, la maçoneria i el socialisme. I, certament, més d’un racionalista d’ateneu popular se’n feia creus de les coses que s’arribaven a empassar els

Arxivat a Cultura i Societat

Les set races-arrel de l’antropogonia teosòfica (IV) – La raça atlanteana

Els temps històrics no són més que una fina capa de pintura en el globus enorme dels temps passats. Des de la Mediterrània, podem consultar documents històrics de fa cinc o sis mil·lennis, però no representen aquests documents més que

Arxivat a Cultura i Societat

Les set races-arrel de l’antropogonia teosòfica (III) – La raça lemuriana

En la construcció de la doctrina teosòfica de les “set races arrel” no tan sols intervé Helena Petrovna Blavatsky, amb La doctrina secreta, sinó que també s’afegiran les contribucions posteriors de William Scott-Elliot i de Rudolf Steiner. Aquesta construcció es

Arxivat a Cultura i Societat

Les set races-arrel de l’antropogonia teosòfica (II) – La raça hiperbòria

En els nostres dies, la superfície de la Terra, l’orbe o, si més no, la part emergida i habitada d’aquest món, l’ecumene, sembla que ens cap en el palmell de la mà. La il·lusió que ens generen els mapamundi, i

Arxivat a Cultura i Societat

Les set races-arrel de l’antropogonia teosòfica (I) – La raça etèria

En el 1800 encara era possible de trobar, en el món acadèmic occidental, algú que considerés els primers onze capítols del llibre del Gènesi com a rellevants per conèixer els orígens del món i de l’ésser humà. Cent anys després,

Arxivat a Cultura i Societat

Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (i VII) – “La cançó de la terra”, de Gustav Mahler

Diu una llegenda, que no sé si és certa, que en el 1971 un productor nord-americà trucà a l’equip de realització de ‘Mort a Venècia’, el film en el qual Lucchino Visconti traslladava l’obra de Thomas Mann, amb un genial

Arxivat a Cultura i Societat

Set moments estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (VI) – Tristant i Isolda, de Richard Wagner

Monteverdi, Bach, Haydn, Mozart o Beethoven tingueren en vida (i després de morts) seguidors apassionats i detractors igualment enfebrits. Wagner és diferent. L’escissió entre wagnerians i no-wagnerians (és a dir, antiwagnerians) fou colosal, i marcà no tan sols les darreres

Arxivat a Cultura i Societat

Set moment estel·lars de la història de la música occidental, segons Ramon Cervera (V) – La Novena Simfonia de Beethoven

El cinquè compositor de la sèrie, Ludwig van Beethoven es vincula estretament als dos anteriors. No sabem del cert si conegué personalment, com era el seu desig, a Mozart, però sí que va fer coneixença de Joseph Haydn. Ramon Cervera

Arxivat a Cultura i Societat

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS