Arxiu del Blog

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (II – c): una història del quilogram (i d’altres unitats de massa)

El quilogram, doncs, és l’única unitat de mesura del Sistema Internacional que es basa en el prototip internacional custodiat a París. Això no afecta únicament al quilogram (i al gram, i a la tona mètrica, etc.) sinó que també afecta…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (II – b): una història del quilogram (i d’altres unitats de massa)

La setmana passada parlàvem del garbuix de mesures de “massa” (o de pes, o de volum d’àrids o de líquids) que han sorgit en les diferents cultures, la sistematizació de les quals, fins i tot, ofereix més problemes que les…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (II): una història del quilogram (i d’altres unitats de massa)

Si seguim l’ordre que ens havíem proposat, ara tocaria parlar del quilogram. Del quilogram? Potser l’ordre més lògic hauria estat parlar ara de les unitats de temps, en tant que espai i temps són estretament lligats. Fins i tot, si…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (I – c): una història del metre (i d’altres unitats de longitud)

En una societat com la nostra, el ‘metre’ és la unitat de longitud dominant, per ell mateix, o amb els seus (sub)múltiples. Les distàncies subatòmiques es mesuren en femtòmetres (10-15 m), les atòmiques en picòmetres (10-12 m), les subestructures cel·lulars…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (I – b): una història del metre (i d’altres unitats de longitud)

La setmana passada repassàvem la història de les unitats de longitud anteriors i/o independents respecte del metre. El “metre”, com el seu nom indica, reclama l’exclusiva per referir-se a tota distància. I no tan sols això. El “metre quadrat” reclama…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Les unitats de mesura del Sistema Internacional (I – a): una història del metre (i d’altres unitats de longitud)

Hem repassat en la sèrie anterior els models d’univers. En molts d’aquests models, les distàncies tenien un valor relatiu que absolut. Però quan volem encaixar els diferents models, és quan hem de fer mans d’unitats absolutes. Ho necessitem per mesurar…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzons de l’univers (i IX): l’estructura matemàtica del cosmos

Posar fi a aquesta sèrie és un exercici futil. Fins ara hem vist com cada etapa era superada per una de posterior. Darrera de cada horitzó, s’alçava un món nou, delimitat aparentment per un horitzó més ampli. El nostre “capítol…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzons de l’univers (VIII): el multivers de nivell 3, una multitud de món paral·lels

En el capítols anteriors havien vist “l’Univers de Friedmann”, entès com aquell que deriva d’un Big Bang concret, i “l’Univers de Linde” com la realitat en la qual tenen lloc una multitud de Big Bangs. “L’Univers de Friedmann” deriva directa…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzons de l’univers (VII): un Big Bang, dos Big Bangs, tres Big Bangs

En el capítol V parlàvem de l’univers de Hubble, un univers de galàxies que s’allunyaven unes de les altres. En el capítol VI parlàvem de l’univers de Guth, on una inflació còsmica primigènia, feia que la matèria-energia del Big Bang…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els horitzons de l’univers (VI): més enllà de l’horitzó cosmològic, una infinitud de volums de Hubble, a partir un Big Bang comú

En el capítol anterior arribàvem a la definició més habitual d’univers. El volum de Hubble o l’univers observable són formes de reflectir aquest horitzó cosmològic. D’acord amb la teoria de la inflació caòtica, podem pensar en un univers infinit, que…

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS