La nit vestida de foscor s’ajupia damunt de la mar, el cel desaparegut i els estels campen com fantasmes, un escenari idíl·lic per un paisatge hostil, un silenci que amaga els sorolls de les víctimes d’aquest estret de Gibraltar. Les…

Em planto davant el mirall, Com es planta un cactus al desert Jo i les meves imatges. elles em parlen i riuen, i jo ploro. M’acompaniya un xafogor al cor, En el santuari de la foscor. I reso amb silenci,…