Alguna vegada hem parlat de l’associació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i la salut ocular (18/2017). En el cas concret de la degeneració macular associada a l’edat diversos estudis han trobat associacions amb nutrients individuals o àpats específics. Menys…
Arxiu del Blog
El mucus alimentari del poliquet carnívor ‘Halla parthenopeia’ (Zoologia mediterrània, 41/2024)
Anita Ferri fa la tesi doctoral a la Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia sobre els cucs poliquets carnívors. Com a espècie model ha triat Halla parthenopeia, de la família dels Oenonidae, que viu en els fons sorrencs…
Residus de molins d’oli per a la bioproducció de metà i àcid grassos volàtils (Química mediterrània, 40/2024)
La setmana passada (39/2024) vèiem un exemple d’aplicació de la fusta de mimosa comuna com a material de partida per aconseguir lignina de qualitat. És aquest un exemple d’economia circular: valoritzar el residu d’una activitat com a matèria primera d’una…
Àcid làctic, àcid cítric i clorur de colina per extraure lignina de fusta de mimosa (Química mediterrània, 39/2024)
Ara fa uns mesos parlàvem (26/2024) dels esforços que fa SNCF Réseau per combatre el creixement de la mimosa comuna (Acacia dealbata) per desenvolupar estratègies per reduir el creixement d’aquesta espècie invasiva en terrenys de servitud ferroviària. Mentrestant no hi…
La genòmica de poblacions de la tintorera (Zoologia mediterrània, 38/2024)
Cada estiu les tintoreres (Prionace glauca, L. 1758) ocupen titulars a la premsa com una molèstia a la normalitat dels banyistes de les nostres platges. Però també hi ha en aquestes notícies un deix d’admiració per aquest tauró blau. La…
Gavots i frarets morts al litoral andalús durant l’hivern del 2022-2023 (Ecologia mediterrània, 37/2024)
Gavots i frarets morts al litoral andalús durant l’hivern del 2022-2023 (Ecologia mediterrània, 37/2024) Els esforços de conservació de les aus marines migratòries requereix un coneixement de les rutes que fan entre els territoris de cria i d’hivernació així com…
Del cultiu a la natura: la restauració ex-situ de l’alga ‘Ericaria amentacea’ (Ecologia mediterrània, 36/2024)
Ericaria amentacea és una macroalga que forma boscos en el fons marí de la Mediterrània. Moltes poblacions es troben en declivi la qual cosa ha motivat la recerca en estratègies de restauració. Rachel J. Clausing ha liderat una recerca sobre…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Un marcador molecular de la hibridació en nacres (Genètica mediterrània, 35/2024)
La nacra (Pinna nobilis) és el bivalve endèmic més gros de la Mar Mediterrània. En els darrers anys les poblacions de nacra pateixen un declivi degut a mortalitats massives. Entre els factors que hi ha al darrera d’aquestes mortalitats hi…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
El fitoplàncton de la Sacca degli Scardovari (Ecologia mediterrània, 34/2024)
La setmana passada visitàvem la Llacuna d’Orbetello, a la Maremma toscana, i ara saltem cap a l’altra banda d’Itàlia, a la Sacca di Scardovari, llacuna situada al Delta del Po. Aquesta és una llacuna dedicada de ple a l’aqüicultura de…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La predicció de la hipòxia en llacunes litorals (Hidrodinàmica mediterrània, 33/2024)
En el context de la Maremma toscana, i concretament a la província de Grosseto (Maremma grossetana) se situa la llacuna d’Obertello. És una llacuna costera de 27 km2 de superfície i una fondària màxima de 2 metres. Irene Simonetti, Claudio…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 