Hem vist anteriorment algun exemple de recerca genètica en la llissa llobarrera (05/2021). Al capdavall, la llissa llobarrera (Mugil cephalus) és un peix marí cosmopolita molt rellevant tant des d’una perspectiva ecològica com econòmica. Si pensem en l’aqüicultura, conèixer la…
La determinació sexual en la llissa llobarrera (Ictiologia mediterrània, 35/2025)
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Nosaltres, els valencians (llibre de Joan Fuster)
Acabo de llegir un llibre que recomano especialment, Nosaltres, els valencians, de l’escriptor valencià, Joan Fuster, que podeu trobar a les biblioteques; un interessant i referenciat recorregut per la història i la societat del País Valencià, des de la seva…
Arxivat a Cultura i Societat
L’impacte ambiental del panís MON 810 a Espanya i Portugal (Agronomia mediterrània, 34/2025)
La Comissió Europea va sol·licitar el 2023 a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que monitoritzés l’impacte ambiental post-comercialització de la variant transgènica de blat de moro MON 810 (Yield Gard, de Monsanto). Aquest organisme modificat genèticament expressa la proteïna…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Prioritat a la desconnexió
Les màquines poden rebre ordres d’engegar-se per exemple perquè un operari ha premut el polsador corresponent d’engegar-se o d’aturar-se quan es prem el polsador d’aturada, perquè ja no es necessita que estigui engegada, o bé, perquè s’ha detectat alguna situació…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Els quatre llinatges hominins de l’Àfrica Oriental de fa 2,5 milions d’anys (Paleoantropologia mediterrània, 33/2025)
Kaye Reed, professora emèrita de l’Arizona State University, fa actualment treball de camp en la Regió Afar d’Etiòpia sobre hominins del Plio-Pleistocè. És l’autora corresponsal d’un article publicat a la revista Nature, amb l’antropòleg Brian Villmoare com a primer autor,…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La història postglacial del fong ‘Trichaptum abietinum’ (Micologia mediterrània, 32/2025)
En aquestes planes hem parlat dels patrons de migració postglacial d’herbes (40/2023) i de crustacis (47/2021). Certament aquest és un tema clàssic en biogeografia històrica, però recorda Dabao Sun Lü que, si bé això s’ha estudiat bé en plantes i…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La tria de fons foscos de l’escórpora (Ictiologia mediterrània, 31/2025)
Leonie John és una investigadora del Grup d’Ecologia Evolutiva Animal de la Universitat de Tübingen. El director del grup és el professor Nico K. Michiels. Els dos han col·laborat amb el biòleg marí Matteo Santon per identificar els factors que…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Calor i transmissió de dengue i chickungunya a la Roma del 2023 (Virologia mediterrània, 30/2025)
Beniamino Caputo és professor associat de parasitologia al Dipartimento di Sanità Pubblica e Malattie Infettive de la Sapienza. Mattia Manica és un modelitzador matemàtic amb un doctorat en salut pública i malalties infeccioses que treballa al Center for Health Emergencies…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
La recerca a Catalunya: passat, present i futur
En els darrers 20 anys, la recerca a Catalunya ha seguit diversos fulls de ruta caracteritzats per una estratègia d’estabilització i expansió en tres eixos principals: la creació i la consolidació de centres de recerca; la construcció i el desenvolupament…
Tagged with: ciència oberta, CIRI, Estratègia catalana ciència oberta, Generalitat de Catalunya, govern, Llei de la ciència, open science, OpenScience, recerca
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
L’ecologia tròfica del peix espasa (Ictiologia mediterrània, 28/2025)
Elena Fernández-Corredor fa la tesi doctoral al Grup de Recerca de Funcionament i Vulnerabilitat dels Ecosistemes Marins de l’Institut de Ciències del Mar, amb seu a Barcelona. Investiga aspectes de conservació i gestió de depredadors pelàgics amenaçats, amb èmfasi en…
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Des de la Mediterrània 