La discussió al respecte del mot correcte que cal utilitzar en català per a denominar el que en anglès es coneix com a blog, si s’ha de fer servir directament el mot anglès blog, o si es dóna una nova accepció al mot català bloc amb el significat de blog, ha estat definitivament tancada per l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), que és l’organisme que té la potestat normativa al respecte.
En una notícia del 27 de febrer de 2013, l’IEC comunicava que Els mots blog, bloguer, politòleg i politologia ja són al diccionari normatiu.
Si consultem la versió actualitzada en línia del diccionari normatiu de la llengua catalana, DIEC2, pel mot bloc tan sols hi trobarem els significats tradicionals i no l’accepció de blog i hi trobarem incorporat el mot blog amb la següent definició:
blog m. [LC] [IN] Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.
De la mateixa manera, no hi trobarem el mot blocaire, derivat de bloc, sinó el mot bloguer, bloguera per al femení, amb les següents accepcions:
bloguer
bloguer bloguera
1 m. i f. [LC] [IN] Persona que crea i gestiona un blog.
2 m. i f. [LC] [IN] Internauta que sol navegar per blogs.
Aquestes esmenes s’incorporaran a la versió en paper quan se’n facin noves impressions.
Cal utilitzar, doncs, a partir d’ara, com a denominacions correctes en català: blog, bloguer i bloguera
Oriol López
Font: Els mots ‘blog’ i ‘bloguer’ són reconeguts oficialment per l’Institut d’Estudis Catalans
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
M’ha tocat molt la moral!!! M’ha costat molt recordar bloc i blocaire i ara que ja m’ho havia après, ho canvien.
A més, bloguer em fa pensar en bolquers i bloguera sona molt malament.
No sé per què han de fer tants canvis… em va costar molt aprendre a dir estat i ara és correcte sigut, brou i caldo…
Algú sap on puc trobar totes les aberracions que han acceptat des de l’any 1989? Quan acceptaran “un bocadillo de jamó i ques??
Jo també era dels que havia optat per bloc i blocaire, però, havent resolt la qüestió l’IEC a favor de l’opció blog, bloguer i bloguera, entenc no té sentit que cadascú anem per lliure i que és bo per a la llengua seguir uns estàndards que uns cops ens agradaran més i d’altres menys.
Gràcies pel teu comentari, Maria.
Només he dit que em toca molt la moral!!!
S’ha imposat el sentit comú. IEC 1,Termcat 0.
http://blogdeltoni.alcalleop.cat/about/
Gràcies pel teu comentari en to esportiu, Antoni. Efectivament, hem d’acceptar esportivament el resultat.
A mi m’agrada com ho han resolt perquè distingeix dels blocs que són una altra cosa. També diria a la Maria que SIGUT i no ESTAT és la lògica: d’on surt que el participi del verb ser sigui ESTAT? És una aberració que a més no es fonamenta en l’ús corrent: jo al menys al meu poble, mai no hauríem estès aquesta expressió de l’ESTAT. El participi del verb ser és SIGUT i no ESTAT per més normatives en contra que s’hagin pogut fer. Una normativa, vingui d’on vingui, ha de partir de la lògica i de l’ús de sempre. La llengua com tot va evolucionant però hem de veure que sigui amb lògica. Com podem admetre que ara s’hagi posat de moda a tots els nivells el barbarisme EN BREU? I que ningú no en protesti? I una altra cosa concreta que tinc al cap i que poso sempre en pràctica en els meus escrits: Com pot ser que el Sr. Fabra fes desaparèixer el pronom LO, el neutre? Una gran riquesa de la nostra llengua que li devia sonar a castellà… Atenció: parlo del LO pronom, no del LO article que ha desaparegut de l’ús a Catalunya.
És cert, com esmentes, Ramon, que la denominació bloc (que jo també feia servir) podia provocar confusions i que l’opció blog triada per l’IEC té la bondat que desfà aquesta possible confusió.
La llengua va evolucionant amb el temps i la feina que fa l’IEC té la seva dificultat. Seria impensable que les decisions que pren al respecte agradessin tothom.
Gràcies pel teu comentari, Ramon.
Hola, volia dir-te que l’article LO, LOS seguix vigent en el català occidental:Franja, Lleida, Tortosa i la zona nord de Castelló. Els meus avis i els de la meua dona també els feien servir a la zona de València, on s’ha perdut excepte en alguna expressió com ara: tot lo món (per tot el món o tothom). A més, és la forma clàssica d’Ausiàs Marh o de Tirant LO Blanc.
Salut
Doncs alhora de fer una pàgina de facebook no tens aquesta opció. El facebook català parla de “bloc”. Ho he volgut canviar i no he pogut…
Suposo que es tracta d’una versió antiga, de quan hi havia el ball entre els termes bloc i blog i que quan l’actualitzin ho corregiran. Gràcies pel comentari.
Fa més de vint anys, molts més, encara el nostre contacte (a la meva edat) amb el camp de la informàtica solia ser via MSX, Spectrum, Commodore, Amstrad, etc., vaig adquirir un diccionari català de termes informàtics. En aquells temps, lògicament s’usaven majoritàriament els termes en anglès, i continua sent així. Encara trigarien uns quants anys a existir els blocs (fins no fa gaire temps encara dits blogs). Els acadèmics sempre triguen uns anys a acceptar i normativitzar els nous termes, especialment aquells que provenen de les noves (no tan noves ja) tecnologies.
Us recomane aquest BLOG:
https://ficahilallengua.wordpress.com/?s=blog
que tracta de coses de llengua. Jo fa temps que hi estic apuntat. Ella ho explica millor que jo però més o menys seria:
Bloc….. semblant a una llibreta, format per diverses coses…
BloG….. pàgina web que té un propietari
blogaire… el propietari o usuari del blog.
Ah, i si en teniu algun dubte, podeu escriure al blog o a l’adreça de la propietària.
Regí