Sant Jordi 2024: dues recomanacions

Posted on 23/04/2024 by Xavier Lasauca i Cisa — Deixa un comentari

Ha arribat Sant Jordi, el dia de l’amor i la cultura. Des d’aquesta anotació podreu accedir a dues ressenyes: una novel·la i un assaig.

Imatge: Anna Pallarés, a Flickr (CC BY-NC-ND 2.0 DEED)

Barcelona, ciència i coneixement, de Miquel Carandell

En aquesta obra, el biòleg i historiador de la ciència Miquel Carandell ens acompanya per la Barcelona de la recerca, la innovació i el coneixement, amb un to marcadament divulgatiu, i en aquest recorregut trobem personatges, esdeveniments, institucions, establiments i museus que han marcat la història científica de la ciutat. Mitjançant una narrativa rica en detalls i anècdotes, l’autor transita des de les preocupacions sanitàries del segle XIII fins als reptes tecnològics del segle XXI.

Indubtablement, el llibre aconsegueix l’objectiu de permetre’ns entendre, en paraules de Carandell, «com una ciutat petita, reclosa entre muralles fins a la segona meitat del segle XIX, va ser capaç d’eixamplar-se i omplir-se d’indústries, de generar riquesa i oportunitats, sense perdre unes dimensions relativament abastables».

El primer capítol està dedicat a la salut i la medicina, i ens permet veure l’estreta relació de les institucions sanitàries amb l’assistència als pobres, molt important en època medieval, però també en la metròpoli industrialitzada. La concentració d’aquestes entitats al Raval fins a final del segle XIX i principi del XX contrasta amb el trasllat de la pràctica mèdica a la nova ciutat en expansió: l’Eixample. En aquest recorregut visitarem, entre altres indrets, la Casa de Convalescència, el Teatre Anatòmic de Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, la Casa de la Lactància i l’Hospital del Mar.

El segon capítol tracta l’estudi de la natura, una pràctica característica de la ciutat de Barcelona, des de la proliferació d’objectes científics o espècimens estranys fins a la recerca més rellevant, amb el parc de la Ciutadella com a escenari urbà de la divulgació de les ciències naturals a Barcelona.

El tercer capítol porta per títol «Les mesures del cel i la terra», i ens permet comprovar els esforços dels científics barcelonins per assimilar les lleis de la física i la química, essencials per entendre la Terra: la Junta de Comerç, el mesurament del metre, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, l’espectacle dels globus aerostàtics, la primera fotografia, Narcís Monturiol i l’exploració del fons del mar, Vil·la Urània i Josep Comas i Solà, o la visita d’Albert Einstein a Barcelona són els epígrafs més destacats d’aquest bloc.

El quart i darrer capítol recull el paper de la ciència en el desenvolupament de les xarxes de comunicació, la producció i distribució d’energia i la seva relació amb el creixement industrial barceloní, sense oblidar la utilització lúdica dels avenços tecnològics, en un recorregut que ens portarà a explorar el teixit productiu de la ciutat i els grans esdeveniments, des de l’Exposició Universal de 1888 fins al Fòrum de les Cultures de 2004.

Finalment, cal esmentar la importància de l’obra perquè ens permet preservar i fomentar la cultura científica i, sobre aquesta base, projectar el futur desenvolupament de Barcelona com a referent en el camp científic. En definitiva, Barcelona, ciència i coneixement és un llibre que agradarà tant a les persones amants de la història de la ciència com a totes aquelles persones interessades en el destacat paper que ha desenvolupat la ciutat de Barcelona com a pol d’excel·lència científica en l’avenç de la recerca i la transferència del coneixement.

Barcelona, ciència i coneixement
Miquel Carandell
Albertí Editor / Ajuntament de Barcelona
220 pàgines
ISBN: 788472461598 (Albertí Editor)/ 9788498509557 (Ajuntament de Barcelona).

2. Lliçons de química, de Bonnie Garmus

Que un llibre sobre la vida personal i acadèmica d’una jove científica apassionada per la química arribi a ser considerat el millor llibre de l’any segons The Guardian, The Times, The New York Times o The Washington Post, a més de guanyador del prestigiós premi Goodreads Choice, és, indubtablement, una mostra inequívoca de la seva originalitat i capacitat de captivar els lectors.

Som als anys cinquanta del segle passat. La protagonista de la novel·la Lliçons de química, de Bonnie Garmus, és Elizabeth Zott, una mare soltera i investigadora brillant que vol dedicar-se a l’estudi de l’abiogènesi a l’Institut de Recerca Hastings (Califòrnia), però que es veu obligada a reinventar-se com a presentadora estrella de Sopem a les sis, un popular programa de cuina de televisió. La utilització de la cuina com a plataforma per empoderar les dones, juntament amb l’enfocament inusual de l’Elizabeth d’aplicar els coneixements de química al menjar (combinar una cullerada d’àcid acètic amb una mica de clorur de sodi), són revolucionaris. Tot i això, a mesura que la protagonista té cada cop més èxit, també s’incrementa el nombre dels seus enemics, perquè l’Elizabeth no només està ensenyant les dones a cuinar, sinó també desafiant-les a alterar l’ordre establert.

Garmus és capaç de teixir una trama que fusiona ciència i emocions de manera molt ben embastada, amb diàlegs vibrants i moments hilarants que combinen sovint un pessic de sentit de l’humor amb un polsim de foscor i dramatisme, tot ben amanit amb personatges tan adorables com el de la protagonista, una dona apassionada, valenta i rebel. En definitiva, Lliçons de química és una novel·la addictiva que desentranya de manera intel·ligent i entretinguda la qüestió de la desigualtat de gènere existent en l’àmbit de la recerca (i en molts altres àmbits) i les dificultats que les dones han hagut d’afrontar per obrir-se camí en un món dominat pels homes.