Gabriele Ferrario és investigador en història de la ciència i de les tècniques al Dipartimento di Filosofia de la Università di Bologna. El seu projecte de recerca gira al voltant dels manuscrits àrabs del Fons Marsili de la Biblioteca Universitaria di Bologna. Es va graduar en llengües orientals (àrab i hebreu) a la Università di Venezia Ca’ Foscari (2003), centre on es doctorà amb una tesi sobre El llibre dels alums i de les sals, en el que resseguia les tradicions textuals àrabs i hebrees d’aquest volum fundacional d’alquímia. Avui apareix a la revista Ambix un seu article sobre el corpus alquímic que acull la Gezira de la Sinagoga Ben Ezra del Caire.
La Sinagoga Ben Ezra (בית כנסת בן עזרא), situada al barri del Fustat, al Caire, és també coneguda com la Sinagoga dels Orientals. La importància dels manuscrits del seu magatzem o geniza, ha fet que se la conegui també com la Sinagoga de la Geniza o la Geniza del Caire
L’alquímia a través dels textos conservats a la Geniza del Caire
La revista Ambix publica recerques en la història intel·lectual, social i cultura de la química i de l’alquímia. Hom pensaria d’entrada que aquesta disciplina té poc a veure amb el magatzem o geniza d’una sinagoga del Vell Caire. Al capdavall, la geniza de la Sinagoga Ben Ezra acull principalment textos sagrats. Tanmateix, el corpus de la Geniza del Caire abasta 350.000 documents. Ja en el 1874, Jacob Saphir havia remarcat la rellevància històrica dels documents d’aquesta geniza, i en el 1888 Elkan Nathan Adler n’adquirí uns 25.000 documents. No fou, però, fins després de la renovació de la sinagoga (1889-1892) que el corpus de la Geniza fou investigat exhaustivament per Solomon Schechter.
En aquest treball, Ferrario destria els documents que tenen a veure amb l’alquímia. En el projecte de medicina en l’Egipte medieval hom havia identificat 2.000 documents de la Geniza del Caire que tracten de medicina, de la professió mèdica o de problemes de salut. Ferrario descriu els manuscrits alquímics de la Gezira del Caire d’acord amb les seves característiques codicològiques i paleogràfiques. En contextualitza el contingut d’acord amb els textos alquímics del món islàmic de l’Edat Mitjana. Aquest corpus alquímic pot ajudar a entendre millor la relació entre els jueus i l’alquímia en el món mediterrani medieval.
Ferrario té paraules d’agraïment per a Ben Outhwaite, Melonie Schmierer-Lee i la resta de companys de la Genizah Research Unit de Cambridge. També agraeix la tasca dels revisors en la confecció de l’article definitiu.
Aquesta aportació s’emmarca en l’estudi sobre la formació de l’alquímia entre els anys 1500 a.C. i 1000 d.C., que va des de les arrels babilòniques, la consolidació en l’Egipte greco-romà, i la difusió en les tradicions bizantina, siríaca i àrab. El primer contacte de Ferrario amb els fragments de la Geniza del Caire fou a través de Gideon Bohak, Charles Burnet i Bink Hallum. Bohak fou qui li facilità la primera llista de materials alquímics de la Geniza.
La tradició alquímica hebrea
Hi ha tota una sèrie de documents alquímics que hom atribueix als patriarques bíblics, començant pel mateix Adam i seguint fins al profeta Moisès i la seva germana, la profetessa Maria. Els documents alquímics en hebreu més importants es troben actualment a la Staatsbibliothek de Berlin, a la British Library de Londres o a l’Acadèmia Hongaresa de Ciències de Budapest. Menys estudiats són els textos alquímics redactats en judeo-àrab, i preservats a la Biblioteca Nacional d’Israel.
No tots els documents de la Geniza del Caire són en hebreu o en judeo-àrab. També n’hi ha d’escrits en karmanli (una llengua turca en escriptura grega) i en una llengua indoària encara no identificada.
Els documents alquímics de la Geniza del Caire són bàsicament en paper o en pergamí. N’hi ha des de còdexs fins a petites minutes trobades encapsulades en les pàgines finals de tal o tal llibre.
La intenció de Ferrario és publicar una edició d’alguns d’aquests fragments que inclogui també comentaris i una traducció a l’anglès.
Lligams:
– Fragments of Alchemy from a Cairene Synagogue: Context, Codicology, and Contents of the Alchemical Corpus of the Cairo Genizah. Gabriele Ferrario. Ambix (2024)
– The Friedberg Jewish Manuscript Society (FJMS).
– Cairo Genizah, a la Cambridge Digital Library.
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: