El 16 de novembre serà nomenat fill adoptiu de Énguera, dins del marc de la celebració de les II Jornades sobre els altres parlars valencians de base castellano-aragonesa
Nascut el 1925 a Ordu, Turquia, emigrà a Amèrica i des de 1958 fou professor d’espanyol i portugués a la Universitat de Toronto. Anteriorment, però, havia entrat en contacte amb Joan Coromines, exiliat, professor de la Universitat de Chicago. Fou aquest qui l’esperonà a l’estudi de la filologia catalana i concretament perquè treballara sobre l’obra de Manuel Joaquim Sanelo, un autor xativí gairebé desconegut que havia redactat un d’un Diccionario valenciano-castellano i d’un Silabario de voces lemosinas y un plan de ensenyanza de este idioma, obres que estaven inèdites.
Per aquest motiu, Gulsoy visità les terres valencianes l’any 1957 i durant tres mesos recollí dades per a l’elaboració de la seua investigació, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració de persones com Josep Giner, Joan Fuster, Arturo Zabala o Àngel Sánchez Gozalbo que el van orientar en els seus estudis. La tesi doctoral, El Diccionario Valenciano-Castellano de Manuel Joaquín Sanelo. Edición, estudio de las fuentes y lexicología, fou publicada el 1964 per la Societat Castellonenca de Cultura.
A més a més Gulsoy fou un actiu col·laborador de Joan Coromines en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) i l’Onomasticon Cataloniae de Coromines i ha publicat nombrosos estudis sobre gramàtica històrica i lexicografia. De fet, la seua tasca investigadora ha estat reconeguda en diverses ocasions. Així, 1988 va rebre el Premi Catalonia de l’Institut d’Estudis Catalans, el 1989 el Premi Internacional Ramon Llull, el 1997 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, i el 1999 per la de València.
En l’àmbit valencià, a més dels estudis lexicogràfics, és autor dels articles “L’origen dels parlars d’Énguera i la Canal de Navarrés” i Els orígens del parlar xurro de l’Alt Millars”, publicats el 1970, un avanç de la important investigació i recollida de materials que juntament amb Manuel Sanchis Guarner havien dut a terme, el precedent d’un estudi que tots dos preparaven que havia de comprendre “un tractament extens dels trets lingüístics i un vocabulari bastant llarg del lèxic dialectal” dels parlars de la comarca, però que, dissortadament, no van poder dur a terme. Per aquest motiu, en diverses ocasions va recórrer els pobles de la Canal de Navarrés entre 1965 i 1973, bé en companyia de Sanchis Guarner o tot sol.
Aprofitant la celebració de les II Jornades sobre els altres parlars valencians de base castellano-aragonesa, l’Ajuntament d’Enguera atorgarà a Joseph Gulsoy el títol de fill adoptiu.
A més a més, el proper 14 de novembre a les 18h. tindrà lloc una taula rodona organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya, amb Joseph Gulsoy, Emili Casanova i Maite Puigdevall, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (c/ Sant Ferran, 12 – València).
Vegeu també:
El Diccionari Valencià-Castellà de Manuel Joaquim Sanelo, editat per Joseph Gulsoy
Professor de valencià; professor col·laborador de la UOC; interessat en la història de la llengua catalana, referida especialment al País Valencià.
Des de la Mediterrània 