Leonie Wenz és la cap del grup de recerca d’anàlisi de decisions climàtiques basades en dades de l’Institut de Recerca d’Impacte Climàtic de Potsdam. Juntament amb Maximilian Kotz i Anders Levermann ha aplegat dades empíriques de més de 1600 regions al llarg dels darrers quaranta anys per a estimar els danys derivats dels valors mitjans i extrems de temperatura i precipitació. Ho publicaven ahir en forma d’article a la revista Nature. Kotz et al. troben que l’economia mundial patirà una reducció de renda del 11% al 29% en els propers 26 anys. Aquest cost sextuplica ja l’investiment necessari per a aconseguir mitigar l’escalfament mundial a no pas més de 2 K. Els costos divergeixen més enllà d’aquests valors segons quina sigui l’evolució de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Dels diferents paràmetres la temperatura és el més rellevant però no l’únic. Hom ha de considerar, a més, la considerable heterogeneïtat regional dels impactes. Les regions de latitud alta es beneficiaran econòmicament de la reducció de la variabilitat tèrmica. Les regions més afectades seran les intertropicals, justament les que menys han contribuït a les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle i les que actualment ja tenen una renda per càpita força baixa.
Kotz et al. han estimat l’impacte en la renda de les diferents regions de la Terra degut al canvi climàtic (a), a la temperatura mitjana anual (b), a la variabilitat de la temperatura diària (c), a la precipitació anual total (d), al nombre anual de dies humits (e) i a la precipitació diària extrema (f). L’escalfament és el factor més rellevant, i si bé promourà el creixement econòmic de regions boreals, serà negatiu per a la Conca Mediterrània i, encara més, per a les regions tropicals.
Dades per a decidir
Kotz, Levermann i Wenz participaren en el disseny d’aquesta anàlisi. Kotz va realitzar l’anàlisi i confeccionà les figures. Kotz i Wenz redactaren l’article. L’article fou tramès a Nature el 25 de gener. El revisaren Xin-Zhong Liang, Chad Thackeray i un tercer revisor. L’article fou acceptat el 21 de febrer i publicat el 17 d’abril, però amb data d’avui.
Els autors agraeixen el finançament de la Fundació Volkswagen i de la Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ) GmbH. L’article s’ha publicat en obert gràcies a l’aportació del Potsdam-Institut für Klimafolgenforschung (PIK) e.V.
Les dades de temperatura i precipitació per al període 1979-2019 procedeixen de la base de dades W5E5. Les dades econòmiques procedeixen de la base de dades DOSE, que abasta 1660 regions des del 1960 al 2019.
Kotz et al. sostenen que les projeccions de dany macroeconòmic provocades en el futur pel canvi climàtic són crucials per informar l’opinió pública i el debat polític sobre l’adaptació, la mitigació i la justícia climàtiques. Quan parlem d’adaptar-nos al canvi climàtic cal haver-ne entès la magnitud i la distribució espacial. Governs, bancs centrals i empreses privades han d’incloure els riscos climàtics en les seves projeccions macroeconòmiques. La política de l’Acord de París ha de poder posar en la balança els costos de mitigar el canvi climàtic amb els danys associats al canvi climàtic.
En aquest treball, Kotz et al. se centren en els impactes a curt termini perquè són els que comporten menys incertesa i perquè són els més propers a les nostres perspectives temporals. L’econometria climàtica estudia l’impacte sobre el creixement econòmic de variables ambientals com ara la temperatura o la precipitació diàries. Kotz et al. empren models de regressió de panell amb efectes fixos corresponents a més de 1600 regions de la Terra. El panell té en compte dades climàtiques i de renda dels darrers 40 anys. La relació entre clima i economia cursa a través d’impactes sobre la productivitat agrícola, la productivitat laboral, la salut i els danys ocasionats per fenòmens meteorològics extrems.
En avaluar aquesta relació entre clima i economia és cabdal determinar la persistència d’un impacte ambiental sobre el creixement econòmic. Kotz et al. han detectat que la temperatura impacta en el creixement econòmic en períodes de 8-10 anys, i que la precipitació ho fa en 4 anys.
Els danys previstos per al segon quart del segle XXI
Amb les funcions de resposta econòmica empírica, Kotz et al. consideren 21 models climàtics del CMIP-6. Per estimar la incertesa deguda a les projeccions, models i assumpcions, utilitzen un procediment de Monte Carlo. Troben que ni en els dos escenaris més extrems d’emissions (el de menys emissions – RCP2.6 – i el de més emissions – RCP8.5) hi ha una diferència significativa sobre els danys pel canvi climàtic a l’economia mundial abans del 2049. En certa mesura, el destí del segon quart del segle XXI ja ha quedat marcat per les emissions passades i per les emissions projectables durant el període. El dany es pot avaluar una reducció permanent de renda del 19% en comparació amb una situació sense canvi climàtic. El rang d’aquesta reducció seria entre l’11% i el 29%. Aquesta reducció no és suficient per impedir que la renda per càpita continuï a augmentar en els propers 26 anys. L’impacte serà heterogeni: mentre que a Amèrica del Nord i a Europa la reducció seria de l’11% a l’Àsia del Sud i a Àfrica seria del 22%.
Si hom assum l’escenari socioeconòmic SSP2, el dany econòmic anual mitjà per al període 2024-2049 sobre l’economia mundial seria de 38 bilions de US$2005, amb un rang probable de 19-59 bilions.
Aquestes xifres es poden comparar amb els costos de mitigació que caldria per assolir l’Acord del Clima de París. Segons l’escenari SSP2-RCP2.6 els costos de mitigació per al 2050 serien de 6 bilions de US$2005. Això vol dir que el dany per canvi climàtic és de 6 a 7 vegades superior als costos de mitigació per a impedir un escalfament global de més de 2 K.
Els escenaris sobre l’impacte econòmic del canvi climàtic comencen a divergir quan hom posa la mirada més enllà del 2049. És llavors quan apareixerien beneficis econòmics clars d’haver seguit polítiques de mitigació del canvi climàtic.
Els danys econòmics del canvi climàtic per al període 2024-2049 són deguts principalment a un augment de la temperatura mitjana. Al capdavall, l’escalfament és el tret més clar del canvi climàtic. Ara bé, cal no menysprear l’impacte d’altres components: la variabilitat de la temperatura diària, les precipitacions (mitjanes i extremes).
Un impacte geogràficament desigual
L’augment de la temperatura mitjana anual té un impacte generalment negatiu. No obstant aquest impacte és més elevat en latituds baixes, on ja les temperatures mitjanes són més elevades i on hi ha una major vulnerabilitat econòmica. En latituds altes l’impacte econòmic de l’escalfament serà positiu, esperonant el creixement.
Pel que fa als canvis en la precipitació anual, les pèrdues econòmiques es concentren a la Conca Mediterrània i a la zona central de Sud-Amèrica. L’augment dels dies humits té un impacte econòmic negatiu. La major freqüència i intensitat de fenòmens hídrics extrems tindrà un impacte negatiu a tots els països.
La injustícia climàtica d’aquesta distribució és doble. D’una banda les regions més afectades són les que menys responsabilitat han tingut en les emissions històriques. D’altra banda, encara d’una manera íntimament relacionada, són les regions amb pitjor nivell de benestar socio-econòmic.
Kotz et al. són conscients que les seves estimacions no tenen en compte factors com les onades de calor, l’augment del nivell marítim, els ciclons tropicals, etc. Ni tampoc consideren factors que no participen directament en el producte interior brut com la salut dels ecosistemes o la salut humana. Tampoc no han tingut en compte l’efecte del comerç internacional en la dispersió del dany econòmic pel canvi climàtic.
La política i el canvi climàtic
Kotz et al. consideren que l’impacte econòmic del canvi climàtic dels propers 26 anys ja no té remei. Una política de mitigació aplicada en l’actualitat només es deixaria notar en els models econòmic a partir del 2050. El cas és que els costos d’aquesta política de mitigació són sis vegades inferiors que els danys econòmics que ja produeix el canvi climàtic. Les polítiques d’adaptació també poden ajudar a reduir el dany econòmic associat al canvi climàtic.
Lligams:
– The economic commitment of climate change. Maximilian Kotz, Anders Levermann, Leonie Wenz. Nature 628: 551-557 (2024).
– DOSE – The MCC-PIK Database Of Subnational Economic output. Matthias Kalkuhl, Maximilian Kotz, Leonie Wenz. (2021).
– AR6 Scenario Explorer and Database hosted by IIASA.
– Data and code for “The economic commitment of climate change”. Maximilian Kotz, Leonie Wenz, Anders Leverman. (2024).
Des de la Mediterrània 
Podeu escriure el vostre comentari aquí: