Escriptura automàtica

"Blogging", de Till Westermayer, Flickr

“Blogging”, de Till Westermayer, Flickr

L’escriptura automàtica consisteix en posar-nos a escriure el que se’ns vagi acudint, sense cap mena de censura, sense analitzar res, encara que el text resultant no sembli coherent, deixant aflorar l’inconscient. Aquest mètode d’escriptura va ser propugnat pels surrealistes. Pot ser utilitzat com una eina d’auto-coneixement i també com una bona manera d’obtenir nou material quan s’està bloquejat, material que després es pot treballar fins arribar al text definitiu.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Escriptura automàtica
  1. didaclopez ha dit:

    Habitualment, quan es comença a escriure automàticament, el tema d’entrada és la pròpia escriptura, com a reflex del propi pensament (o de l’autoconcepció del propi pensament), com a línia o com a successió d’idees, imatges, etc. És la idea de la superfície conscient, sota la qual s’amaga un volum “subconscient” o “inconscient”. Però l’escriptura és filtre, en tant que (gairebé) ningú no escriu tan ràpid com pensa. Així, si hi ha repressions per evitar l’aflorament de determinades idees en el “flux conscient”, encara més n’hi ha en el “flux escriguent”. Un bon índex de pulsacions per minut, però, permetrien una escriptura automàtica més desinhibida, més introspectiva i més salvatge. Tanmateix, davant del full en blanc, el pànic se’m passa més aviat fent-hi gargots geomètrics que no pas omplint-ho amb paraules. Però els gargots (en anglès, doodle) també són escriptura (en una certa manera). Ignoro si els grafòlegs en fan gaire cas. Hi ha un gran desconeixement sobre els gargots originaris dels esborranys dels grans escriptors clàssics. No em refereixo, naturalment, als antics o medievals, dels quals hem perdut els originals, sinó als més recents. És clar que els recentíssims tenen un problema. Ja en les primeres dècades del segle XX hi ha un munt d’escriptors que escriuen a màquina, i després apareixen els processadors de textos. Els gargots moren, i només queda el text nu. No tinc dubte que les futures tecnologies, basades en el reconeixement de veu, o fins i tot amb el dictat mut (les màquines llegiran la ment), només tindran èxit si saben també traduir els gargots.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: