Les faules d’Isop

Una de les faules d’Isop més conegudes, potser, és la del pastor bromista:

Un pastor que menava el seu ramat un tros lluny del poble feia sempre aquesta broma: cridava auxili als veïns dient que uns llops s’havien llançat sobre les seves ovelles. Dos i tres cops la gent del poble, alarmada, hi acudí corrents i se’n tornà entre burles. Però al capdavall succeí que els llops vingueren de debò. Quan el ramat era destrossat i el pastor cridava ajuda, els seus veïns, sospitant que bromejava com de costum, no li van fer gens de cas; i així li passà que perdè les ovelles.
Aquesta faula vol dir que els mentiders només aconsegueixen que no se’ls cregui ningú, ni quan diuen la veritat.

Del grec Isop, no sabem, com d’Homer, si en realitat existí, se’l situa en el segle VI a.C. Suposant que existí, del que ens ha arribat de la seva vida, és difícil destriar-ne la fantasia de la realitat. Segurament les seves faules constitueixen una recopilació de faules procedents de la tadició popular.

Una faula d’Isop més, la del llop i l’anyell:

CA26-038.JPG, de Paul DijstelbergueUn llop va veure un anyell que bevia en un riu i volgué cercar un bon pretext per a devorar-lo. Així, malgrat trobar-se més amunt del corrent, va culpar l’anyell d’enterbolir l’aigua, i de privar-lo, a ell, de beure. L’anyell li respongué que bevia amb la punta dels llavis i que, d’altra banda, estant més avall, no podia remoure l’aigua de més amunt. Aleshores el llop, no havent reeixit amb aquest pretext, afegí:
-Però l’any passat vas insultar el meu pare.
I havent replicat l’anyell que un any enrere ell encara no era nat, el llop li va respondre:
-Ah!, perquè tu trobes explicacions, jo m’he d’estar de menjar-te?
Aquesta faula vol dir que cap raó justa no és vàlida per als qui estan determinats a fer mal.

Les dues faules anteriors estan extretes de l’edició bilingüe, grec-català, que sota el títol Isop. Faules va fer-ne la Fundació Bernat Metge, dins de la seva col·lecció Escriptors grecs.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Les faules d’Isop
  1. Jordi Sànchez ha dit:

    Doncs penso que, per cert, s’acaben de publicar LES FAULES DE FEDRE, en català…
    ISBN: 978-84-94483-92-9

    Que et sembla?

    • Oriol López ha dit:

      Jo vaig llegir fa temps la traducció al català de Les faules de Fedre que en va fer l’Ignasi Mascaró, que va publicar La Magrana el 1995. És una mica més antiga que aquesta nova que em comentes, que crec que és del novembre de 2015, però encara es pot trobar a les biblioteques públiques. Potser ara sigui un bon moment per rellegir-les, aprofitant aquesta nova traducció. Gràcies per la teva aportació, Jordi.

      • Jordi Sànchez ha dit:

        Jo l’he trobat a la Biblioteca de Tarragona.
        Per cert, no és una traducció.
        Et reprodueixo part del text del Pròleg:
        “Publicant paral·lelament les composicions corresponents al celebèrrim recull Phaedri Augusti Liberti Fabulae Æsopiae que a tants autors posteriors ha servit d’inspiració, en aquest llibre es presenten, doncs, tot un congruent recull de composicions rimades intentant, en la mesura que ens ha semblat plausible, emprar en cadascuna la temàtica de les de Gai Juli Fedre a qui vol retre homenatge, en un assaig de proposar, per primer cop, de manera original, llibertina, sinó agosarada, una interpretació de tot el corpus fedrià; moguts també per l’ànim d’anar omplint, en paraules d’Adrià Gual, “el programa de normalització del repertori universal en català”. De manera que a partir de les formes canòniques, prenent els textos originals com arquetip, que es presenten en pàgina esquerra, s’ofereix un context enunciatiu de nova creació,”
        També les he trobades, parcialment, a:
        http://lesfaulesdefedre.blogspot.lu/

        J.S.

        • Oriol López ha dit:

          Moltes gràcies, Jordi, pel teu aclariment al respecte del llibre editat el 2015 amb el títol Les Faules de Fedre que esmentaves a un comentari anterior i que és pel que ens expliques en aquest darrer molt diferent de la traducció d’Ignasi Mascaró de Les faules de Fedre del 1995 que jo mencionava.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: