Sandro Rossell, tot un estil

Sandro Rossell ha passat els seus primers 100 dies com a President del Barça. Massa aviat per a parlar de balanços esportius o econòmics, però potser suficients per a parlar d’estils. La inevitable comparació amb Joan Laporta fa que es ressalti especialment el seu caràcter molt més reservat i poc donat a les sortides en públic. Positiu per alguns, en la mesura que representa una forma de treballar més serena, però negatiu per uns altres que hi veuen més inacció i manca d’iniciativa que simple contenció verbal o prudència.

De ben segur que el balanç final que en faran els socis i seguidors estarà molt més relacionat amb els títols aconseguits a final de temporada que en cap altra cosa. Però ara mateix voldria remarcar un fet que m’ha sorprès desagradablement. Les declaracions del nou president blaugrana i dels membres de la seva directiva han estat més aviat escasses, però sobretot han estat per mirar enrere i procurar enterbolir l’èxit de gestió del seu antecessor. Penso, per exemple, en la sortida de to dient que havien trobat una entitat molt més endeutada del que ens havien volgut fer creure, matisant-ho després dient que en realitat els números no tenien res d’especial, només que ells els havien comptabilitzat amb un xic més de prudència. Era una manera d’esquitxar els anteriors gestors, encara que al capdavall no aportessin res de nou. Interessava sobretot presentar uns números el més desastrosos possibles, més que res perquè per poc que hi fes la nova Junta pogués presentar d’aquí a un any uns balanços que superessin els anteriors.

Em recorda alguna cosa, aquesta manera de procedir. Ens hem passat set anys de tripartit parlant dels efectes de la gestió convergent i, amb la mala pata d’ensopegar amb la crisi a final de legislatura, ni tan sols així poden presentar un balanç engrescador. Iniciar una etapa de gestió a base de posar en entredit la feina feta pels antecessors deu ser una temptació excessiva com perquè no hi caigui més o menys tothom. Tant, que no m’estranyaria que el nou Govern convergent també encetés la nova etapa culpant de tot al tripartit. Potser caldria deixar-ho clar: pretendre fer sobresortit la pròpia gestió a base de denigrar la dels predecessors no és sinó un símptoma de mediocritat, d’impotència i de manca de capacitat per a emprendre noves singladures.

Josep Romeu

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Sandro Rossell, tot un estil
  1. Oriol López ha dit:

    No sé si són conscients de la mala imatge que estan donant.

    Oriol López

  2. jardi natural ha dit:

    Molta raó, quan l’imaginació i les noves idees falten és fàcil criticar per tal de tapar errors propis o falta d’iniciativa. Poques persones són capacitades per ésser positives en mals moments i tirar del carro, en Rosell el que més li sobra és mediocritat, no engresca i no ens ha dut en Cesc Fabregas.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: