Hem perdut la batalla

No sé si ha arribat el moment, perquè segurament aquest moment no el trobarem mai, però crec que ja va sent hora de reconèixer-ho: Hem perdut. Només els falta redactar el darrer comunicat de guerra: “En el dia de hoy, cautivo y desarmado el Ejercito Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus ultimos objetivos militares. La guerra ha terminado”. Un petit detall final pendent de les darreres correccions ortogràfiques i pendent també de canviar la data del comunicat i la rúbrica final.

Han anat seguint una estratègia perfectament calculada, basada primer en la fragmentació i l’aniquilació en aquells territoris on els era més fàcil, i en l’erosió constant en la resta. Allà on podien assolir el domini polític, al País Valencià o a la Franja, per exemple, l’hostilitat contra el bilingüisme i contra la llengua pròpia dels ciutadans era absoluta. I allà on la seva majoria era més feble, primer calia simular una defensa d’aquest mateix bilingüisme com a pas previ a la fase posterior. Però veient que el procés d’aniquilació de la llengua a Catalunya era excessivament lenta (hi era, hi és, però massa lenta per al seu gust) van decidir atacar per la via “legal”. A les seves ordres, el Tribunal Constitucional va preparar la sentència adequada per a procedir a l’atac final. I la sentència del TC és ben clara: hi ha una llengua i uns ciutadans que estan per damunt dels altres, que tenen uns drets superiors. I establerta la sentència, ara només és qüestió d’anar presentant recurs contra totes aquelles normes i actuacions que tendeixen a protegir el català, amb la seguretat que les aniran guanyant totes.

La seva victòria no rau només en la utilització del poder judicial com a arma de partit, sinó en la claudicació de les forces catalanes amb les quals ja es pacta el dret a picar de peus, però amb cara de resignació. Era l’actitud vergonyant que sentíem ahir del José Montilla o del Jordi Hereu, dient que a ells aquests temes no els preocupen. La seva victòria rau en què una minoria, el Partit Popular i Ciutadans, que ha fet de l’odi contra lla llengua i la cultura catalana la seva raó de ser, imposa les seves tesis amb el suport d’unes estructures corruptes de l’Estat espanyol, i davant l’actitud passiva i submissa dels partits majoritaris que, sabent que ens porten a l’aniquilació, continuen parlant de trobar encaixos impossibles en un Estat que ens odia. És aquesta la nostra derrota: la incapacitat de reaccionar i de tenir un mínim de dignitat per a rebel·lar-nos, la incapacitat de morir amb un mínim de dignitat.

Josep Romeu

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Hem perdut la batalla
  1. Oriol López ha dit:

    Veurem aquest 28N si encara ens queda un mínim de dignitat i reaccionem, votant l’única sortida possible: independència.

    Oriol López

  2. Xavier Mir ha dit:

    Absolutament en desacord. Podem tornar a fer un pas enrere el 28 de novembre si no reforcem el bloc independentista format per Esquerra, Reagrupament i Solidaritat i ens quedem per sota dels 24 diputats entre totes tres formacions, però això serà només una expressió d’un moviment independentista un pèl desorientat. Cada cop en som més i a la propera legislatura no callarem pas, mani qui mani a la Generalitat autonòmica agònica.

    Ajuda’ns a escampar el missatge del #votaindependencia

    Click to access I3ZvdGFpbmRlcGVuZGVuY2lh_179746_1_3626_1.pdf

  3. Josep Romeu ha dit:

    Xavier Mir,
    Simplement dic que dins del marc actual no tenim massa possibilitats de supervivència. I malhauradament no sembla que hi hagi perspectives de superar aquest marc, perquè electoralment les opcions independentistes sembla que seran incapaces de recollir el descontentament general. I en canvi, poden pujar les opcions unionistes, ara amb un PSC que ni que sigui per fer oposició a CiU tornarà al discurs anticatalà.
    Fins ara podíem anar tirant. No hi ha hagut massa diferència entre la política lingüística dels governs convergents amb la del tripartit, ni per bé ni per mal. I malgrat que aquesta política lingüística estava en mans d’ERC, el declivi de la llengua catalana ha estat imparable; lent, però imparable.
    Però després de la sentència del Constitucional, aquest anar tirant ja és impossible. Guanyaran tots els recursos en contra de la llengua catalana. I seran prou hàbils com per anar-los presentant gradualment, un darrere l’altre, sense parar. I amb la llei a la mà ells tenen totes les de guanyar. Només una revolta ho podria frenar… i algú veu la possibilitat d’una revolta? Quina serà la capacitat d’acció d’una minoria independentista al Parlament, amb una oposició a CiU anticatalana molt més potent?
    Ja m’agradaria anar errat, ja.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: