El mestre d’aixa em fa des de fa temps la barca.
Em criden ports llunyans amb veu alegre i clara
que sento només jo. Preparo veles blanques.
Que a punt ja de marxar!
Aquestes vinyes mortes, muntanyes rosegades,
masies enrunades i pins encimentats,
camins abandonats i rius d’aigua podrida,
que enrera quedaran!
La barca ja la tinc mig plena de triomf,
d’amor al punt més alt, de fruita consumada,
de plomes i papers, de versos bells d’audàcia.
Podré enyorar-me mai?David Jou
El poema anterior, Potser poc abans d’embarcar-me, forma part de Mirall de vellut negre (1981), de David Jou i Mirabent.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 