Què dimonis caçaré: vidres, llaunes i paper? Si la fauna fa fallida i cedeix a l’envestida d’aquests temps de mala vida, què dimonis caçaré? Si creix tant l’escombraria, al final m’hauré de fer feres tristes de paper per si vull…
Arxiu del Blog
Diana caçadora
Tagged with: abocadors, David Jou, deixalles, Mirall de vellut negre, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Els nostres grans poetes, antics i d’avui dia
Els nostres grans poetes, antics i d’avui dia, no són prou garantia de vida i de futur. Ens volten amenaces tancades com un mur que cal anar trencant amb força i gosadia. Ens cal una cultura completa i combativa, com…
Potser poc abans d’embarcar-me
El mestre d’aixa em fa des de fa temps la barca. Em criden ports llunyans amb veu alegre i clara que sento només jo. Preparo veles blanques. Que a punt ja de marxar! Aquestes vinyes mortes, muntanyes rosegades, masies enrunades…
Recent casada amb el poeta, ella descobreix que no és ella i ho escriu, amb desconcert, a una amiga
Encara parla d’ella, i va escrivint-ne versos amb lletres com pinassa, a punt d’incendi sempre. I diu que no la troba. I parla de muntanyes tan belles que voldria anar-hi jo mateixa. Monedes enterrades, perfils inescrutables! Estic cansada i trista.…
El poeta escriu a una noia que viurà no sap pas quan
Encara quedarà la platja de les Coves, la Punta i Terramar: oh, passejades noves que tu faràs, amor, quan jo ja no hi seré! Ni rastre de record: ja no t’empaitaré per platges de migdia ni vesperals bonances ni vinyes…
Des de la Mediterrània 