Refugi etern

Nadal. Festes. Any nou. Entranyables dates, sentiments de vegades aspres. Hi ha qui no hi és. Hi ha dolor. Uns el dissimulen millor, altres l’oculten pitjor. Records, enyor, amargor. Voldries que fos diferent, agafar la màquina del temps i tornar-los a veure, tornar-hi a parlar. Presentar-los a aquells a qui no han pogut conèixer, a qui no han pogut estimar. No pot ser. Així és. Així ha de ser.

Situa la ment, per un moment, en el futur i no en el present. Què hi veus? No hi manca també gent? No hi és el dolor present? La roda va girant, no s’aturarà. No la pots aturar. No en facis l’intent. Hi ha algú qui anys endavant tindrà el pensament de venir-te a cercar, de tornar-te a parlar. De presentar-te a qui no has pogut estimar. No és bonic, que se’t trobi a faltar? No està bé, que hagis sabut fer-te enyorar?

Rialles, somrisos, joia. Fruir el moment i gaudir el present que s’esvaeix impertinent, que s’escolarà amb el temps. Que res no et pertorbi l’avui, que ningú no et canviï el demà. Al capdavall, sempre, sempre, hi haurà moments que voldries oblidar. Però hi són, latents, pacients, provant d’assaltar-te en l’obscuritat. Sigues tu, només tu. Tan sols tu. La llum ha de ser el teu baluard. Refugi etern.

Bixo.

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Refugi etern
  1. Oriol López ha dit:

    I que el 2011 sigui un bon any per a tots i totes!

    Oriol López

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: