Al Mèxic anterior a l’arribada dels espanyols, l’educació era universal i obligatòria. Com a mínim, durant els cent anys anteriors a la conquesta, tots els nens asteques, a partir d’una edat entre els sis i els nou anys, havien d’anar a escola.
Hi havia dos tipus d’escoles o centres educatius: els telpochcalli i els calmécac. La majoria de nens anaven als telpochcalli; gairebé tots els barris en tenien un. Els calmécac eren centres d’educació especialitzada, normalment reservats als fills dels nobles i sacerdots, però en alguns casos també hi estudiaven aquells que, sense ser-ho, tenien una especial disposició per a seguir els estudis que s’hi feien; a la ciutat de Mèxic-Tenochtítlan n’hi havia almenys sis.
Els conqueridors espanyols van destruir durant el segle XVI aquesta xarxa educativa i en reduïren a cendra la majoria dels llibres, que es coneixen amb el nom de còdexs i que estaven fets amb paper d’escorça d’amate (“ficus petiolaris”).
Font: Visió dels vençuts. Relacions indígenes de la conquesta (1987), versió catalana d’Eladi Murià de la setena edició de “Visión de los vencidos (Relaciones indígenas de la conquista)” (1976), de Miguel León-Portilla.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
I tenen el valor de dir que anaven a portar la civilització!
No en tenia ni idea, és molt interessant queda clar que més que “el descubrimiento” allò va ser “el genocidio”…
Queda clar qui eren els “salvatges”, oi?
Per qui encara es cregui la mentida sobre els presumptes sacrificis humans realitzats pels pobles americans prehispànics, que es va fer servir per justificar el seu extermini, recomano el vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=mpK9QXd2RYQ