“Carta a miña muller”

"Carta y Lata", de Rossy 93“Querida, non o esquezas, hai palabras
Estimada, no ho oblidis, hi ha paraules

que é pecado decilas niste tempo.
que és pecat dir en aquests temps.

Palabras que non debes pronuncialas,
Paraules que no has de pronunciar,

nin xiquera pensalas, cavilalas,
ni tan sols pensar-les, cavilar-les,

tatexalas, gabalas, escribilas…
balbucejar-les, lloar-les, escriure-les…

Moito menos berralas.
Molt menys cridar-les.

Esposa, toma nota y non esquezas:
Esposa, pren nota i no ho oblidis:

non digas libertá, palabra triste
no diguis llibertat, paraula trista

con peligro de morte e calivera.
amb perill de mort i calavera.

Si é certo que me queres nunca digas
Si és cert que m’estimes mai diguis

esta palabra estúpida
aquesta paraula estúpida

que tén dentes e morde coma un lobo.
que té dents i mossega com un llop.

Non digas tan xiquera
No diguis ni tan sols

as verbas derivadas,
les paraules derivades,

por moi lonxano e vago
per molt llunyà i vague

que sexa o parentesco etimolóxico,
que sigui el parentesc etimològic,

como son, verbigratia, libertino,
com són, verbigràcia, llibertí,

liborio, liberata, librecambio.
libori, liberata, lliurecanvi.

En troques dí cadea, viva, viva,
En canvi, digues cadena, visca, visca,

sí, señor, moitas gracias, Dios llo pague.
sí, senyor, moltes gràcies, Déu li ho pagui.

¡Xa verás que felices imos sere!”
Ja veuràs que feliços serem!

Celso Emilio Ferreiro (1912-1979)

Celso Emilio Ferreiro (1912-1979), en aquest poema, “Carta a miña muller” (Carta a la meva dona), que pertany a “Longa noite de pedra” (1962), escrit durant la dictadura franquista, al·ludeix irònicament a la manca de llibertat d’expressió del règim franquista i als perills que comportava gosar parlar de llibertat.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: