La guerra al Mèxic asteca pre-hispà no es començava sense avisar prèviament l’enemic trametent-li escuts, sagetes i mantes per fer-li saber que calia que es preparés per a la guerra. Per això va agafar tant de sorpresa els asteques, l’any 1520, havent acollit a la seva capital com a hostes els espanyols, quan aquests, en absència d’Hernán Cortés, i liderats per Pedro de Alvarado, van aprofitar que els mexiques estan gaudint de la festa de Tóxcal i ballant i cantant, per atacar-los; van encerclar el temple, en bloquejaren les entrades, entraren al Pati Sagrat i començà la matança. Segons el que es pot llegir a un text de 1585, escrit en llengua nàhuatl per uns estudiants indígenes de Tkatelolco, dirigits per fra Bernardino de Sahagún, conservat en el Códice Florentino, llibre XII, capítol XX:
Immediatament volten als que ballen, es llencen vers el lloc dels tabals, al que estava tocant d’un cop d’espasa li tallaren els dos braços. Després el decapitaren, el seu cap tallat rodolà lluny.
De sobte tots coltegen, llancegen la gent, la colpegen i la fereixen amb les espases. A alguns els escometeren per darrera; immediatament les entranyes caigueren dispersades per terra. A d’altres els destrossaren el cap: els tallaren el cap en rodó, completament esmicolat quedà el cap.
Donaren coltellades als muscles d’uns altres: clivellats, esqueixats quedaren llurs cossos. A aquells altres els fereixen a les cuixes, a aquests les cames, als de més enllà de ple al mig del ventre. Les entranyes s’escamparen per terra. N’hi havia que encara corrien inútilment: anaven arrossegant els budells i s’hi entrebancaven. delerosos de salvar-se no trobaven lloc on anar…
Font: Visió dels vençuts. Relacions indígenes de la conquesta (1987), versió catalana d’Eladi Murià de la setena edició de “Visión de los vencidos (Relaciones indígenas de la conquista)” (1976), de Miguel León-Portilla.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Bon post Oriol.
En sabem poc de la Conquesta d’Amèrica. Sempre, o quasi bé sempre, s’ha procurat dulcificar el que va ser una salvatjada en molts casos.
Imagino que no sempre va ser així, però si que no va ser el que en molts casos ens han explicat.
Aquest paio és considerat un dels més cruels, en algunes cròniques se’l nomena com a genocide.
Fins l’arribada de Fray Domingo de las Casas, l’església mantenia la postura que els “Índis” no tenien ànima, la quals cosa obria totes les portes a considerar-los no-persones o inferiors, la qual cosa facilitava les crueltats.
Una font important d’informació que tenim sobre les atrocitats de la “conquista” és Fra Bartolomé de las Casas (1484-1566), que va arribar a Amèrica el 1502 i va veure i viure els inicis de la conquesta; la seva consciència no el va permetre restar callat i el 1542 va escriure el llibre “Brevísima Relación de la Destrucción de las Indias”, amb l’esperança que la Corona aturés la barbàrie: http://mediterrania.bloc.cat/post/2741/156925
També és especialment interessant per la seva vàlua literària un relat més modern, inspirat segurament en el de Fra Bartolomé, el de Pablo Neruda (1904-1973), premi Nobel de Literatura el 1971, que narra la conquesta de les amèriques per la Corona de Castella en el conjunt de poemes agrupats sota el títol “Los conquistadores” , publicats en el seu llibre “Canto General”: http://mediterrania.bloc.cat/post/2741/202164
Oriol López