Els Harry Potter del Photoshop

Fa un temps ens vam assabentar que el diari francès Le Figaro va publicar una fotografia de Rachid Dati, ministra de Justícia del govern de Sarkozy, en la què gràcies al Photoshop va poder esborrar del seu dit un anell que tenia un preu de més de 15.000 euros. Però no era la primera vegada que el president de la república francesa es veia beneficiat per aquest famós programa, ja que a l’estiu del 2007 el Paris Match li va fer desaparèixer la seva corba de la felicitat en una imatge en la què se li veia fent esport durant les vacances. Amb amics així a la premsa començo a dubtar que Carla Bruni, la seva dona, sigui tan guapa com sembla.

El Photoshop és un programa informàtic comercialitzat per l’empresa americana Adobe que ha esdevingut tot un referent en el tractament i retoc digital d’imatges estàtiques. Molt sovint es parla de la seva màgia pel fet que d’una manera relativament senzilla permet alterar la realitat que han captat les fotografies (és curiós però aquesta màgia es pot comprovar inclús perquè una eina del software porta el nom de vareta màgica).

En poc temps, els Harry Potter del retoc digital han transformat el món de la fotografia en camps tant diversos com la publicitat o el fotoperiodisme. Però la tecnologia digital ja ha provocat més d’una polèmica que ha qüestionat els principis ètics dels professionals.

Un cas que va omplir moltes pàgines de premsa va ser el de Bryan Walsky, qui va ser acomiadat de Los Ángeles Times perquè en un dels seus reportatges sobre la guerra d’Irak va combinar dues fotografies en una amb la intenció de que tingués més força dramàtica.

Per la seva part, l’agència Reuters es va veure forçada a retirar de la seva base de dades les fotografies del reporter Adnan Hajj al demostrar-se que més d’una vegada havia alterat digitalment els seus treballs. A Espanya recordem també el vergonyós fotomuntatge que va fer el diari La Razón amb Josep Lluís Carod Rovira donant la ma a un terrorista desprès del viatge que va realitzar a Perpinyà per parlar amb membres de la banda ETA.

A més a més, la reina Sofia ha confessat que va ser ella la que va confeccionar aquella felicitació nadalenca del 2005 en la què els seus nets apareixien retallats com si fossin cromos. Pepe Gotera i Otilio ho haurien fet millor.

I què succeeix quan vols fer una foto als teus familiars i algú es posa al mig? O quan tens la sana intenció de fotografiar els quatre cracks del teu equip i un altre que no és tan crack espatlla la informació? Com assegura una vella dita del periodisme sensacionalista: no deixis que la realitat t’espatlli una bona notícia. Una bona mostra és la portada d’aquest famós diari esportiu. És capaç d’esborrar tan fàcilment els jugadors com s’esborren les desenes d’entrenadors que ha tingut el Reial Madrid els darrers anys dels records dels madridistes.

Tot i així, els mags dolents són els que menyspreen la capacitat del públic per endevinar el truc. És el que van patir els responsables del diari AS. Quan clones tantes vegades als espectadors d’un partit de futbol pots tenir la temptació de fer-ho també amb Cristiano Ronaldo i no hi ha tanta gomina a la capital.

També un reporter pot tenir la poca fortuna de que una cara anònima es converteixi en el centre d’atenció d’una imatge que podria tenir més força. Si ets fotògrafa de l’Agència EFE i resulta que en la teva instantània la germana de Miguel Ángel Blanco és a prop de Ángel Acebes el primer que penses és en un talla-pega que t’ho solucioni. Que després t’acomiaden? Bé… a vegades no sempre es por tenir tot alhora. Per exemple, no es pot mentir a la població i guanyar unes eleccions. Tinc raó senyor tenimdueslíniesd’investigació?

Què n’és de bonic alterar la realitat obtinguda per una càmera fotogràfica. De fet ja frueixo amb la idea de que els lectors d’aquest bloces trobin amb la sorpresa de que el que signa aquest humil article potser s’assembli la propera setmana en la seva fotografia a Brad Pitt. Si visionen el següent vídeo que els proposo s’adonaran que amb perruqueria, maquillatge i photoshop es poden fer meravelles. Bé… potser la transició Àlex Ribes-Brad Pitt resulta una mica més complicada. Això sí, a mi m’agrada més el segon vídeo. El veig més real. Suposo que estaran d’acord.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Altres
4 comments on “Els Harry Potter del Photoshop
  1. madebymiki ha dit:

    Si els periodistes ens fan això amb la imatge, algú es pot imaginar fins on arriba la manipulació als redactats dels articles???

  2. Didac ha dit:

    La fotografia és un art. La il·lusió segons la qual la fotografia retrata la realitat, allò que veurien els nostres ulls, és això, una il·lusió. Fet i fet, també els nostres ulls i la nostra escorça cerebral visual no deixen de ser un programari de “tractament” d’imatge.

  3. Oriol López ha dit:

    I, molt abans del Photoshop, des de les beceroles de la fotografia analògica, ja es retocaven les imatges, això sí, potser es necessitava una mica més de feina i d’ofici per part del retocador, però es retocaven. Malgrat això, però, encara sovint continuem pensant que el que veiem a les fotografies és real, perquè ho veiem amb els nostres propis ulls.

    Oriol López

  4. montsellado ha dit:

    Tant de retocar, tant de retocar i després s’obliden de tornar a posar una cama, el melic…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: