A la recerca del tresor

Qui no ha fet mai obres a casa seva? Les dimensions temps i espai adquireixen un altre sentit. L’agenda que en un principi s’havia previst, s’amplia fins a límits insospitats. Hom potser tenia pensat remodelar tan sols el lavabo. Però el contrast entre la novetat i l’antic fa que canviïs les portes, les finestres, el terra, el sostre i, perquè la sogra no es deixa, que si no la canviaves per una noia maca de vint anys. I el temps? El tòpic diu que sempre saps quan comences però mai quan acabes. Els paletes et venen un dia i creus que en un no res tot tornarà a ser igual. Gran error! Sense cap explicació deixen de venir tres dies seguits. Demanes explicacions i reps excuses poc creïbles i cares de “no em toquis la pera que et deixaré una rajola torta”. I és que els responsables de les reformes a casa són una mica com els polítics: et demanen un favor i sembla que són ells qui s’esforcen per tu.

Hi ha un altre factor que en les obres altera la dimensió temps: allò que comunament es diu “doncsjaqueestem” i que, com ja hem vist, també altera la dimensió espai. Doncsjaquestem canviem també els mobles. Doncsjaquestem canviem també el rebedor. Doncsjaqueestem canviem també de parella.

Per una cosa o per un altra, ens veiem obligats a conviure amb pols, soroll i molta mala llet pels retards i l’augment del pressupost inicial. Mentrestant, els Bob el Manetes de torn envaeixen la nostra vida sense cap mena de rubor. Ens veiem obligats a compartir els seus estranys horaris que, per exemple, els permet omplir el nostre món de soroll a primera hora del matí per, cinc minuts després, deixar tot en silenci. A vegades he pensat que la seva única intenció és despertar-nos.

Els veïns de Martorell saben bé de què parlo. Tot l’estiu hem viscut envoltats de tanques, sots i màquines per tot arreu. Semblava que la feina s’enllestiria en poc temps però aquesta mena d’Armageddon no té fi. Una segona Sagrada Família es prepara per “fer forat” (demano perdó per l’acudit perquè és molt dolent) en la vida de les futures generacions. De fet, la meva filla encara no parlava quan es van iniciar les obres i ara enraona més que l’alcalde.

Aquesta situació em recorda a una roda de premsa que l’actor i director de cinema Danny de Vito va fer una vegada a Madrid. Sorprès per l’activitat constructora de la capital “preolímpica” (això sí és un acudit i per això “me Río”) va animar als madrilenys a trobar el tresor. Des d’aquestes línies també vull animar a tots els martorellencs a trobar el seu tresor. Espero, això sí, que no estigui sota les obres ja acabades.

 

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “A la recerca del tresor
  1. Oriol López ha dit:

    Fent obres de vegades es troben moltes menes de tresors, com canonades d’aigua o cables de la llum que no haurien de ser on es fa el forat…

    Oriol López

  2. Álex Ribes ha dit:

    Fins i tot amb les obres molts troben la manera d’obtenir vestits gratuits i obsequis de constructors amb problemes de llicències.

    Àlex Ribes

  3. Tomàs ha dit:

    He passat per obres en pisos. Fins el punt d’haver de deixar d’anar a dormir per 4 setmanes (canvia el terra, les portes…).
    Conec i he patit allò que dius de “doncsjaqueestem”.
    Pel que fa a les obres a les ciutats, doncs vivint a Barcelona també he tingut el plaer de compartir-les.
    Us desitjo que trobeu un tresor. Ara si trobeu petroli seria un desastre pel barri!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: