El tema de la Comunicació m’interessa en totes les seves vessants. Avui però no us fotré cap rotllo sobre un tema tant trillat, sinó que us presentaré un cas que em va fer molta gràcia i espero que a algú més li passi el mateix:
Una dona entra a la dutxa d’on el seu company està acabant de sortir, moment en el qual sona el timbre de la porta de. Es miren per un instant i ell es posa una tovallola al voltant de la cintura i en obrir es troba amb la veïna del pis del costat.
Abans que ell pugui dir alguna cosa, ella li diu: si deixes caure la tovallola et dono 1.000 euros. Després d’uns segons de confusió, estira del nus de la tovallola i la deixa caure quedant-se despullat davant d’ella. Aquesta, passats uns segons, obra la seva cartera treu 1.000Euros i els hi dóna, gira sobre si mateixa i se’n va cap a casa seva.
Encara confús, tanca la porta i torna cap al bany. En entrar, la dona li diu, qui era? Ell diu, la veïna. I la dona li diu, t’ha tornat els 1.000 euros que ahir li vaig deixar?
Conclusió: si comparteixes la informació crítica amb els teus associats, es poden evitar situacions indesitjables.
Bé, és un divertiment que he volgut compartir amb vosaltres. Si he arrancat un lleu somriure, missió complerta. I ja sabeu, parleu les coses, no sigui que si truquen al timbre de casa i és el veí o la veïna no sapigueu què heu de fer.
Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com
Molt bona manera de fer-nos veure arrencant-nos un somriure la importància de compartir la informació.
Es tracta També d’això. Un somriure no té preu.
La resta és un divertiment en el qual també s’hi pot aprendre alguna cosa.
Compartir és estimar!!
Aquest hauria de ser el nou lema de la SGAE…
El director, el que era el cantant de Los Canarios (és que ara no em surt en nom), va tenir com a èxit musical més gran una cançó que es deia: Ponte de Rodillas.
Amb aquest títol (que era una ordre o una premonició), solament hi ha una escena que em sembli relaciona amb l’estimació! No crec que necessitis un dibuix!