Calla, fill, no hi pensis

Mare, avui he vist
que un vaixell de plata solcava la mar,
com m’agradaria, ai mare, al vaixell pujar…
Calla, fill, no hi pensis, ets massa petit,
no miris les ones,
segueix el camí…

Mare, el fill de l’amo, que és petit com jo,
dalt del vaixell és;
ningú li ha dit no,
per què no puc jo?…
Ai, fill, no ho sé!

Mare, avui he vist
que un cavall corria
allà baix al prat,
com m’agradaria, ai mare,
poder amb ell jugar…
Calla, fill, no hi pensis,
ets massa petit,
són jocs perillosos,
segueix el camí…

Mare, el fill de l’amo,
que és petit com jo,
té un cavall tot negre
amb les brides d’or,
per què no el tinc jo?…
Ai, fill, no ho sé!

Mare, a mi m’han dit
que al bon Déu demani
i Ell m’ho donarà:
un cavall per terra, ai mare,
i un vaixell per mar…
Calla, fill, no hi pensis,
ets massa petit,
Déu té massa feina,
segueix el camí…

Mare, al fill de l’amo,
que és petit com jo,
Déu l’escolta sempre,
mai no li diu no,
quin mal he fet jo?…
Ai, fill, no ho sé!

Autora: Guillermina Motta

Quant a Oriol López

M'agrada llegir i el món de la tecnologia