Perduts i estabornits.

Moltes de les coses que avui ens semblen perfectament “normals”, fa ben poc que les patim, o que són tal com ara les coneixem, però curiosament les vivim com si fossin “de tota la vida“. Una de les que més m’interessen és la manipulació sensorial, i més concretament la que es produeix a aquells llocs tan especials que anomenem “centres comercials”.

Els centres comercials van néixer als Estats Units, i res del que allà hi ha és casual, tot va dirigit a convertir el consum en una experiència. Si els sostres són ben alts és per fer-los veure com a temples, uns temples on podem anar segurs, ja que hi ha molta seguretat per que no tinguem pressa per marxar.

Una vegada som dins “el temple del consum” i amb sensació de seguretat passem a una segona fase, cal desorientar-nos, ens hem de perdre allà dintre. Per tant, el disseny dels bons centres comercials va orientat a fer-nos passar pel màxim d’aparadors possibles, i no deixar-nos trobar a la primera allò que busquem. El sentir-nos perduts però segurs, i amb un munt de noves temptacions, farà que comprem moltes més coses de les que inicialment teníem previstes.

Al centre comercial naturalment no hi faltarà una música ambiental, una música que pot variar per induir-nos a fer el que els hi convé que fem. Deixant a part els molts missatges que la música ens transmet, és evident que una música accelerada ens farà anar més ràpid i que una musica suau ens incitarà a relaxar-nos i reduir la velocitat.

Una vegada vivim immersos en aquell mar de sensacions manipuladores dels nostres sentits, cal destacar que a l’entrar a cada botiga entrem també a un nou “marc sensorial”. Per posar un exemple ben clar i extrem, suposo que tots hem entrat alguna vegada a alguna d’aquelles botigues que formen part d’allò que en podríem dir “franquícies de moda juvenil”. Allà realment ens faran viure una experiència extrema, la música és a un volum brutal (no crec que sigui legal sotmetre als dependents durant hores i hores a tants decibels), i les llums ens creen una sensació de ser a una discoteca a les 3 de la nit difícil d’experimentar a aquelles hores. S’ha demostrat que la música afecta a la nostra secreció d’hormones, a la respiració, al ritme cardíac, a les ones neuronals i lo que és molt millor provoca una sobre càrrega que fa que prenguem decisions molt més precipitadament.

Els que hem estudiat aparadorisme i altres conyes sabem que a aquests llocs no hi ha res posat sense un sentit. Que una porta oberta fa entrar a més gent, que la música tranquil·litza a la gent i la gent relaxada compra més, com disposar els articles a un aparador per que es “llegeixi” millor el missatge que volem donar, hi ha infinitat de coses que inconscientment ens impulsen a consumir i totes elles les trobareu juntes als centres comercials. Per tant abans d’anar-hi, tingueu en compte que és un lloc on se’ns manipula per que comprem més del que teníem planejat.

MadeByMiki.

Quant a

::.·No sé que no sé res·.::

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Perduts i estabornits.
  1. Oriol López ha dit:

    I sempre acabem recorrent tota la botiga abans de trobar allò que cercàvem, amb la qual cosa és fàcil que acabem comprant coses que no necessitàvem i que no havíem anat a comprar.

  2. SalvadorPla ha dit:

    Efectivament, descrius amb exactitud els centres comercials. Però penso que molta gent es plenament conscient que esta ple d’esquers per que compri, però es deixa seduir pel consumisme.
    Salut!

  3. Anna Pujabet ha dit:

    Si i cada vegada som menys sensibles als estímuls i hauran de ser majors i millors. Es un perill per l´atrofia sensorial.. sobretot amb els joves i les criatures.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: