El dia que aquest país vulgui…

Ho deia felip Puig: “El dia que aquest país vulgui posar-se en marxa, el TC no ens aturarà”. I té tota la raó. El dia que el país vulgui no ens aturarà ni el Constitucional ni ningú. El problema és que el Constitucional, i amb ell el conjunt dels poders de l’estat, aturen que el país vulgui posar-se en marxa. Costa de creure que malgrat les garrotades que rebem, en tots els sentits, no trobem mai el moment de dir prou, i posar-nos en marxa.

I d’això se’n valen els espanyols. Saben que som una colla de cagadubtes, capaços de passar-nos 25 anys dient que si no ens respecten a Espanya potser haurem de fer un pensament, però per més que ens apallissin aquest pensament no arriba mai. En el millor dels casos, els responsables d’haver endormiscat la població des del poder, impedint que es posés en marxa, quan es jubilen recuperen la lucidesa que no van tenir en tota la seva etapa de Govern. Però llavors la seva opinió ja no compta; potser precisament per això ara gosen donar la seva opinió. Rebem bufetades econòmiques a tort i a dret: ens espolien de mala manera, i encara hem de demanar permís per poder-nos endeutar per culpa del que ens han pres; incompleixen l’Estatut i els compromisos contrets, sovint sense ni executar els pressupostos aprovats; ens liquiden el sistema de caixes per tal d’afavorir els bancs, i aquí no tenim esma ni per a piular. Poden permetre’s el luxe d’atemptar contra la llibertat d’expressió, com en el cas de TV3 al País Valencià, saltant-se fins i tot les seves lleis, ja que la Generalitat valenciana no té potestat sancionadora en matèria de telecomunicacions; però és igual, ells saben que poden comprar els jutges perquè dictin a favor seu en el més pur estil Berlusconi, i aquí ajupim el cap i demanem perdó. Poden insultar-nos permanentment, per raó de la llengua, i encara hi ha tribunals que els donen la raó en el seu intent de trencar la convivència i crear situacions de segregació lingüística.

Tenen no només el poder polític i econòmic a les mans, sinó el poder d’impedir als nostres governants de posar-se al capdavant del país en defensa de la seva dignitat. “El dia que aquest país vulgui…”, doncs, ja seria hora senyors de CiU de no posar-hi més pals a la roda, i deixar que aquest poble es posi en marxa. Jo estic convençut que el TC no seria capaç d’aturar-nos, però de moment qui ens atura és el propi govern de la Generalitat.

Josep Romeu
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “El dia que aquest país vulgui…
  1. jardi natural ha dit:

    Estic amb aquest post, posem-nos a caminar.

  2. Oriol López ha dit:

    Estic amb en Josep Romeu, té tota la raó del món.

  3. Tomàs ha dit:

    En a mi m’il•lusiona que cada cop en siguin més les persones que pensin que és la millor solució caminar per ser un Estat independent.
    En el moment de la famosa Transició (que ha estat una de les enganyifes més enginyoses de la història) entre els d’aquí i els d’allà, en concert econòmic per a Catalunya es va guardar en un calaix.
    Si fa 30 anys ja haguéssim tingut la clau de la caixa, ja hauríem marxat segur.
    Un nen o una nena el deixen sortir amb la clau i diners. Doncs nosaltres encara no tenim res d’això i si esperem que papa Estado Español ens ho doni anem arreglats. Així què, endavant.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: