L’inimitable xou d’en Mou

En Mourinho és un paio impertinent i caragirat, això ho pot comprovar tothom amb dos dits de front. Les declaracions que acostuma a fer en plena enrabiada després d’una de les exhibicions del futbol mediocre del seu equip, deixen el llistó molt i molt alt. I no és el fons, és la forma. Perquè estareu d’acord amb mi que no és pas l’únic entrenador que s’ha queixat dels àrbitres, per exemple, o dels horaris dels partits. Ell, però, ho fa amb un posat de pagat de sí mateix, de ser el puto amo, i cagant-se en tothom qui gosi insinuar que potser el calendari de la LFP no té pas tota la culpa que el Barça xuti dinou vegades entre els tres pals i el Madrid, mitja. Blasfema, vomita bilis, i els gossos guardians de la premsa madrilenya li segueixen la veta. Són uns merdes, tots plegats? Doncs sí, evidentment, però uns merdes intel·ligents; uns merdes que saben quines són les seves cartes i com les han de jugar.

No m’imagino, sincerament, el Madrid, avui, sense en Mou a la banqueta. És un magnífic director d’orquestra, o potser seria millor comparar-lo amb un realitzador de televisió. És ell qui punxa la càmera que més li convé; és ell qui decideix què han de veure els espectadors. Que el seu equip no és capaç de guanyar un rival teòricament molt inferior? Doncs enfoca el calendari de partits, que segur que l’ha confeccionat un culer aferrissat. Que el Barça torna a exhibir-se, ferm, en qualsevol competició? Doncs punxa la càmera de l’arbitratge; “han guanyat tres a zero, sí, però si l’àrbitre hagués xiulat aquelles mans que semblaven dins l’àrea, a l’inici del partit, segurament haurien perdut zero a vuit”. Cal destacar, a més, que si és necessari, el periodisme matusser de diaris com ara l’As, ajudarà a corroborar les seves paraules manipulant descaradament alguna fotografia. I així van tirant.

De què parlaríem, si aquest personatge no fos a la banqueta de l’etern rival? Potser els subnormals del Marca i l’As haurien esgrimit de nou allò del Villarato? Sospito que ja no tindria el mateix efecte; després de tres anys consecutius, és normal. Acceptarien que el futbol del Barça és notablement superior al joc desdibuixat i barroer dels merengues? També ho dubto. Opino, sincerament, que si no fos per aquest paio i les seves maneres, la merengada es trobaria sumida en una semidepressió que amb tota probabilitat s’agreujaria amb el pas de les jornades. És a ell on s’aferren, desesperats, amb l’esperança que el seu discurs manipulador indueixi canvis en no sé ben bé què, per perjudicar el Barça i donar ales a la mediocritat blanca. Viuen, per tant, una mentida. Són, òbviament, uns ximples. L’únic vencedor de tot aquest joc serà –a part del Barça, és clar– el mateix Mou, ja que en circumstàncies normals probablement seria al carrer. Tanmateix, gràcies a la seva admirable capacitat de mantenir l’entorn madridista enganyat amb cortines de fum, continua omplint-se les butxaques dia rere dia.

En Mou pot ser moltes coses, però dubto que sigui un idiota.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Altres
3 comments on “L’inimitable xou d’en Mou
  1. Álex Ribes ha dit:

    El Mourinho em recorda una escena d’una pel·lícula de Monty Python (Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores). En ella es pot veure a un cavaller que en mig d’una baralla amb espases es va quedant sense extremitats. Primer un braç… després l’altre… més tard una cama… i finalment la segona cama. Estirat al terra, i amb el mateix to xulesc que Mourinho, acaba desafiant l’altre cavaller quan l’única imatge que ofereix és la d’un patetisme majúscul. Mourinho porta temps dessitjant que “el dimiteixin” per poder emportar-se la indemnització. Des del 5-0 sap que no té res a fer. És cert: és un merda inteligent amb seguidors imbècils, com tots els demagogs.

  2. Oriol López ha dit:

    Sempre és molt còmode donar la culpa als altres dels propis errors, i sembla que això ho fa molt bé.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: