L’any 1095 el Papa va fer una crida perquè un exèrcit cristià prengués Jerusalem als musulmans. A partir d’aquest moment, entre els segles XI i XIII, les croades es succeïren sense aturador. L’objectiu dels croats no eren només els musulmans, sinó també tots els no cristians, els cristians considerats heretges o, simplement, tothom que s’oposava als designis del Papa de torn, com en el cas de la croada contra la Corona d’Aragó (1283-1285).
El 1202 el Papa Innocenci III va proclamar la croada albigesa contra els heretges occitans, fonamentalment valdesos i albigesos (càtars). Els heretges eren pacifistes i vegetarians i volien el retorn al cristianisme primitiu més pur en contrast amb la corrupció imperant a l’Església de l’època. Les dones càtares eren considerades iguals que els homes i podien predicar. El papa va oferir als croats com a recompensa per participar en la massacre contra els heretges occitans, per quaranta dies de servei, el perdó dels deutes i dels pecats, i un lloc al cel, així com la possessió de les terres que conquerissin als heretges. França aprofità l’ocasió per annexionar-se Occitània, i 50 anys més tard, ciutats com Béziers, Carcassona, Narbona, Tolosa, estaven en ruïnes i milers de persones havien estat cremades, mortes, lapidades i violades. El 1244 queia el darrer bastió de la resistència càtara i de la identitat occitana, Montsegur, i la llengua, les lleis i els costums de França eren imposats als occitans. Com a exemple, el dret de la dona occitana a les seves propietats va ser substituït pel dret francès, en el qual, quan una dona es casava les seves propietats passaven al seu marit que en podia fer el que volgués, i les propietats van passar a poder-se llegar només als homes (sols podia llegar una dona quan no hi havia homes als que llegar). Un retrocés a tots els nivells.
I encara avui en dia continuen les croades, encara que ara no les ordena el Papa, i ja no se les anomena amb aquest nom, ara se les anomena guerres preventives, de pacificació, de democratització, etc.
Font: Estudi introductori de Magda Bogin a Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII (1983).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
L’església en moltes èpoques de la seva llarga història ha estat insaciable i implacable, i en canvi ha aconseguit que no se li demanessin masses responsabilitats.
Han sabut gestionar el seu ramat i les relacions internacionals. Una butlla per aquí, unes terres per allà, els perdó dels pecats…, tot si val si fas el que en a mi m’interessa.
Déu n’hi do, porta 2000 anys remenant les cireres.