La censura i la ironia.

Amb una d’aquelles navegacions sense rumb per Internet he trobat una joia, una joia censurada i convenientment oblidada.

Es tracta d’una intervenció de Quim Monzó al mític programa “Persones Humanes” de’n Mikimoto (actualment conegut com a Miquel Calçada i Olivella). No sé si ho recordeu, però aquesta intervenció va portar cua, en Jordi Pujol i TV3 van demanar disculpes públiques, el programa va ser ràpidament suprimit i aquest fragment no va tornar a ser emés per evitar tornar a ferir sensibilitats, es veu que la sensibilitat monàrquica va quedar profundament ferida.

D’això ja en fa 17 anys, però tant en el fons com en la forma segueix totalment vigent. El genial discurs irònic de’n Quim Monzó sobre la monarquia no ha caducat, potser ara se’n pot parlar una mica més, però sense excessos, que tal i com s’ha demostrat un munt de vegades n’hi ha que tenen la pell molt fina.  

Que ho gaudiu!! 


Quant a

::.·No sé que no sé res·.::

Tagged with: , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “La censura i la ironia.
  1. Oriol López ha dit:

    I no tan sols la feina, també està, per exemple, haver-se de menjar una ració de caviar quan, realment, allò que potser els ve de gust és uns ous ferrats amb cansalada…

  2. Tomàs ha dit:

    Hola Miki. Una bona labor d’arqueòleg aquesta que has fet amb aquesta troballa tant valuosa.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: