La noia

Dogon, de Martijn MunnekeAmb el vaivé dels malucs,
la llum de l’alba
espurneja damunt el cos de la noia.
Els seus pits, tendres i frescos
com un formatge de cabra,
perfumen de vida
la calma tensa del ventre.

El poema anterior,  La noia, de Josep-Ramon Bach, pertany al seu llibre Ploma blanca. Poesia oral africana (1999), i és la versió catalana d’un poema de tradició oral del poble dogon.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Altres
%d bloggers like this: