En un moment de la nostra història en què a l’Estat espanyol ningú podia ser declaradament revolucionari i en què no es podia ni tan sols parlar obertament de revolució, Lluís Llach presenta una cançó en la qual es parla d’una gallina revolucionària, una gallina que s’atreveix, fins i tot a dir, en aquells temps, “Visca la revolució!”. Bé, inicialment deia “Visca la revulsió!”, però tothom ho entenia. Sobta la valentia d’un animal, la gallina, al qual tradicionalment se li atorguen trets de covardia. Hi ha qui diu que això devia contribuir a la tranquil·litat del censor i, per tant, a que la cançó passés el sedàs de la censura del moment. Pels qui no la conegueu podeu accedir a la lletra d’aquesta cançó i a saber en quins discs s’ha inclòs aquí, o escoltar-la en el vídeo següent:
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Si que la conec, i allò de “la gallineta ha dit que prou, que no posa cap més ou”, sempre m’ha semblat clar i transparent.
Em preocupa que els anys hagin passat i la cançó segueixi sent plenament aplicable!
Cert, sembla que no hem avançat tant com ens pensàvem…
Sí, la carreta es mou molt lentament, però es mou. I parlant de gallines suposo que no sabeu que en ple franquisme van engegar per la Rambla de Barcelona una colla de gallines amb bandera catalana. No ho vaig veure però sembla que la persecució de gallines per part dels “grisos” va ser l’espectacle del segle…
Potser les van detenir i interrogar i tot! Una acció genial! A qui se li devia acudir? I és que, la gent, tot ho cavil·la.